Publicitat
Publicitat

Per què no van ser cançons de l'estiu?

Quatre compositors expliquen els perquès del fracàs o l'èxit de les melodies més enganxoses

Són temes que tenen ritme, alegria i una lletra fàcil. Tot i això, mai els hem ballat ni a la festa major del poble, i això que després de cinc nits d'orquestres, xarangues i discomòbils ja ens atrevim amb tot. El compositor es devia oblidar d'algun ingredient perquè la cosa no rutllés... o potser hi ha un component màgic que, com l'amor, no es busca, es troba.

Hem reunit quatre experts que encara recorden cançons que estaven pensades per ser himnes i no van aconseguir ser-ho, i esbrinar què els va relegar a l'oblit al minut 1. La tasca no ha estat gens fàcil perquè fins i tot ells les havien esborrat de la memòria!

Fa uns anys que en la guerra per ser cançó de l'estiu, als intèrprets i discogràfiques se'ls ha sumat un nou contrincant: les marques de cervesa, uns agents que no volen vendre discos ni fer molts concerts, sinó que busquen "que els consumidors potencials les vinculin a una època, un estiu, uns records, unes emocions... per tant, podríem dir que les cançons de l'estiu, cada cop més són subproductes culturals premeditats que el públic-consumidor accepta com a tals", apunta Carles Pedragosa, músic i compositor. Al seu entendre, la difusió massiva d'una cançó als mitjans de comunicació "dóna molts números perquè s'acabi enganxant", però pot ser per a mal: "La tornada del tema de Love of Lesbian d'Estrella Damm d'aquest any a mi em fa canviar de canal. No m'agrada, però han aconseguit convertir-lo en un cuc a l'orella", confessa Pedragosa.

Enganxoses com la cola

Els quatre experts coincideixen a dir que una cançó que aspiri a ser l'himne de l'estiu ha de tenir una lletra "absurda" i "repetitiva", "fàcil de recordar i taral·lejar", una melodia "lluminosa" i una harmonia "simple i digerible". Si, a més a més, té una coreografia, qui la canta està de bon veure i forma part d'una campanya publicitària potent, ja ho té tot per ser recordada com la banda sonora de l'estiu. Després només queda creuar els dits perquè hi ha un "element màgic que escapa a tota raó i que fa que alguna cosa triomfi", revela Carles Mateu.

CARLES PEDRAGOSA. Músic i compositor de 'jingles', sintonies de programes i publicitat  i bandes sonores de pel·lícules com 'Sola contigo'

Cançons que es van quedar pel camí

Dubudú-dubudú-dubudana. Fa uns 15 anys un programa de TV3 que es deia Bojos pel ball va intentar fer una cançó de l'estiu catalana. Deia alguna cosa així com "dubudú-dubudú-dubudana" i tenia una lletra i una coreografia estupidíssimes. Veure la Nina interpretant el tema i defensant-lo a capa i espasa no tenia preu. Tot i la campanya que es va fer per instaurar-la com a hit de l'estiu, no va durar gaires mesos. A Los micrófonos , de Tata Golosa, l'èxit li va venir com a hipèrbole del mal gust, més que com a cançó. I, finalment, Applejack , de The Triangles. Després de l'èxit de la campanya d'Estrella Damm a Formentera l'any 2009 amb Summercat , van tornar-ho a intentar el 2010 a Menorca amb Applejack , del grup The Triangles. Un tema en què la tornada, "Pa-pa-pa, pa-para-ra, pa...", va funcionar però que aquest estiu ja ha caigut en l'oblit.

Què els faltava?

Estaven concebudes tan descaradament per ser un hit que no van passar de l'estiu.

VÍCTOR PARTIDO. Cantant i compositor del grup Partido i mànager  de l'estudi de gravació Aclam Records

Cançons que es van quedar pel camí

Per a mi algunes podrien haver estat cançons de l'estiu, però el gran públic no les va conèixer. Cerca de Shibuya , de La Casa Azul, per exemple. La cançó té un aire eurovisiu i de festa que s'enganxa moltíssim. Té de tot: aires japonesos, tocs dels 70, bases contundents i un toc naïf a la lletra. La vaig gravar a molts amics en casset i tinc constància que va sonar molt i molt en les festes universitàries d'aquell any, el 1999. Super sexy girl , de Fundación Tony Manero, també és interessant. No vull donar peu a un malentès. Aquesta gent va fer un hit en tota regla, però la factoria de Vale Music va perpetrar durant tres anys una àrea privada de caça de cançons de l'estiu, i el tema d'aquesta gent va quedar difós entre tanta oferta.

Què els faltava?

Els tinc molta estima, però les lletres de Guille Milkyway de La Casa Azul són massa intenses perquè l'oient les pugui recordar. I Fundación Tony Manero no podien lluitar contra tots els oligofrènics de Vale Music.

JOANA SERRAT. Cantautora i compositora de bandes sonores  per a audiovisuals i passarel·les de moda

Cançons que es van quedar pel camí

Si Lo que me gusta del verano , de Papa Topo, hagués tingut el suport d'alguna marca de gelats hauria estat l'èxit de l'estiu. També recordo Lose it , d'Austra. Aquest grup danès em fa moure els peus de seguida amb aquest tema que no va acabar enlloc.

Què els faltava?

Els faltava una marca comercial o una aposta forta de les seves companyies discogràfiques. En tots dos casos aquestes cançons reunien totes les característiques necessàries per convertir-se en un èxit immediat un cop arribades al gran públic, però no va poder ser.

CARLES MATEU. Compositor i productor musical a Tales So. Fa 20 anys que compon i produeix música per al món audiovisual i editorial

Cançons que es van quedar pel camí

I want to spend my lifetime loving you , de Marc Anthony i Tina Arena. Just després del triomf de My heart will go on , cantada per Céline Dion per a Titanic , es va intentar repetir la fórmula amb el mateix compositor (James Horner) i el tema I want to spend my lifetime loving you , col·locant-lo a la banda sonora de La màscara del Zorro , amb Anthony Hopkins i Antonio Banderas. Contenia els mateixos elements i característiques, però, malgrat això, va fracassar. Segur que ningú la recorda ja. També recordo Despre tine , d'O-Zone. Un any abans d'aquest tema van treure Dragostea din tei , que va sonar moltíssim a tot arreu i segur que tothom recorda. Són dos temes pràcticament idèntics i, en canvi, el primer va ser un boom i Despre tine no el recorda ningú. El públic sempre decideix.

Què els faltava?

Tenir totes les característiques necessàries no és sinònim de triomfar. Cada any hi ha centenars de cançons enganxoses i amb ritme que no arriben enlloc.