Que l’ Abc demanés en un editorial dissoldre l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i processar Carme Forcadell entra en el reialme del que és tediosament esperable. Però que sigui El País el que estigui recollint aquest guant caldeja més l’ambient. Dimecres el diari de Prisa obria foc amb un editorial titulat “El programa de l’Assemblea Nacional Catalana suposa un assalt a la democràcia representativa”. Paraula clau: assalt (criminalitzadora, com amb els immigrants de Melilla, ves per on). El text jugava també la carta de la por, quan deia que “els grans conflictes han vingut sempre acompanyats o provocats per terrabastalls verbals”. Després deia que l’ANC està “plena de supèrbia per la genuflexa actitud [del poder autonòmic]” i que “ha fet un salt al buit que només pot acabar malament”. I acabava qualificant l’últim document de l’ANC com a “cop de mà contra la democràcia representativa a través de la imposició unilateral d’una separació del conjunt d’Espanya”. Paraula clau: cop. Que diuen “de mà”, però suggereix, esclar, “d’estat”. Pilar Rahola protestava ahir des de les pàgines de La Vanguardia per aquest editorial: “Sense usar la gramàtica pesant dels altres, dispara amb la mateixa munició -deia-, no fos cas que usar les mateixes paraules que la dreta dura no quedés bé en el catecisme progre”. En tot cas, El País hi ha insistit. Ahir ho feia amb una peça titulada “Un nou poder a Catalunya per esquivar la llei”. I un subtítol (“El pla de l’Assemblea Nacional Catalana desborda el marc legal”) que coqueteja -subtilment- amb la idea d’il·legalització. No la demana, però aplana el camí per si calgués aplicar-la. José Antich, exdirector de La Vanguardia, deia dimarts a RAC1 que hi ha “membres” del Partit Popular que pressionen Gallardón perquè efectivament il·legalitzi l’ANC. Si això és cert, tindria tota la lògica que es preparés també l’estat d’ànim mediàtic adequat per emprendre una mesura així.
Àlbum de titulars
“Troben a la Lluna l’avió perdut” ( Sunday Sport, sense comentaris)
