09/11/2016

I la por ha votat

2 min
Donald Trump i la seva dona Melania dipositant el seu vot al col·legi electoral de Nova York .

Directora de l'ARAUn país profundament dividit. Dos planetes. Dues escales de valors i mirades contraposades sobre el futur. Això és el que deixa aquesta nit electoral intensa i desconcertant. Donald Trump ha estat escollit el proper president dels Estats Units i això obre nombroses incògnites sobre el futur i la predictibilitat del comportament polític del país més influent de la Terra.

Drew Westen va escriure fa anys un interessant llibre titulat The political brain, en què assegurava que el cervell polític és un cervell emocional. Deia que el cervell registra el conflicte entre les dades i el desig i busca maneres d’evitar una emoció desagradable. La conclusió era que, com que no podem canviar el cervell, que és fruit de milions d’anys d’evolució, el que calia era canviar com dirigir-s’hi políticament. És el que ha fet Trump: convertir la ràbia en una reacció d’orgull per restablir el que considera la grandesa d’Amèrica.

La duresa de la crisi, la desindustralització que ha empobrit grans zones del país, la decadència militar a ulls dels falcons i l’increment de les desigualtats han desembocat en una reacció antipolítica. Han sigut capitalitzats amb desimboltura.

Donald Trump ha aconseguit convertir la ràbia de molts en un vot a favor de la seva candidatura amb eslògans basats en la grandesa i la recuperació de l’orgull perdut. El que ens espera és un país més dividit, més polaritzat i desconcertant en termes de política exterior, amb una aproximació a Rússia i un replegament comercial.

Trump ha construït la seva candidatura amb senyals contra l’establishment de Washington, però també contra els moderats del seu propi partit. Els republicans hauran ara d’assumir que la formació està fracturada i tenen un lideratge demagògic i antipolític.

És cert que serà més fàcil dominant les cambres còmodament. Vénen anys de política molt conservadora als EUA. La renovació del Tribunal Suprem serà una de les mostres amb conseqüències més duradores i importants.

La pitjor cara dels EUA

Aquesta matinada hem vist la pitjor cara de la política americana. Un candidat que menysprea les dones, que amenaça els musulmans genèricament, que no creu en el canvi climàtic, que canvia d’opinió segons l’audiència que té al davant i menteix sense vergonya serà el president dels EUA.

La política nord-americana ha tingut grans moments d’inspiració per al món sencer: una constitució liberal pionera, la lluita contra l’esclavitud, la defensa de la meritocràcia, de la igualtat. Ha sigut un país inspirador per a un món millor. Avui mata el Somni Americà de molts europeus. També acaba amb el somni d’una dona a la Casa Blanca. Els votants nord-americans han preferit un home que menysprea les dones, que es comporta com un depredador sexual, a una dona amb experiència i l’autocontrol suficient per dirigir un país complex.

Déu beneeixi Amèrica, i a la resta, que ens empari.

stats