Les urnes examinaran el futur de Rajoy i Sánchez
Dirigents del PP i del PSOE els fan responsables dels resultats del 24-M
MadridLa política espanyola viu en un present angoixat. S’acosta a una zona de ràpids en què les aigües s’acceleraran i el nerviosisme a les files del PP i del PSOE és palpable. Això s’ha traduït ja en els primers avisos a Mariano Rajoy i Pedro Sánchez des de les seves pròpies files, advertint-los que el resultat a les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig seran, també, responsabilitat seva. Els comicis que inauguren l’intens cicle electoral s’interpretaran a Madrid com una primera volta de les generals de finals d’any.
El primer a obrir foc en públic ha sigut el president de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, home pròxim al president del govern espanyol i present a totes les travesses per substituir-lo. En un acte a la capital espanyola va assegurar que, si els populars patien una patacada a les urnes, a la cúpula del partit s’hauria d’obrir “un període de reflexió”, un comentari que es va llegir com un qüestionament al fet que Rajoy repeteixi com a candidat. Ell mateix s’ha vist obligat a reiterar després el seu suport incondicional a l’actual inquilí de la Moncloa. A Galícia, d’on són tots dos, ara no hi ha comicis a la Xunta però la tensió entre els aspirants a alcaldes és creixent arreu de l’Estat, intensificada per l’escàndol de Rodrigo Rato.
Dirigents del PP admeten en privat que, quan trepitgen territori, troben els candidats desconcertats i enfadats amb el partit. No entenen que la cúpula del carrer Génova de Madrid els demani que reivindiquin amb orgull les sigles, mentre detonen nous casos de presumpta corrupció i imputats desfilen pels jutjats. La seva percepció és que pagaran una factura que no els correspon. L’operació contra l’exvicepresident econòmic del govern espanyol ha sigut un cop dur de pair per a ells, moralment -perquè el lluïen com un referent de solvència i moderació-, i electoralment, perquè els costa d’entendre l’espectacularitat i la urgència amb què va actuar la justícia, a poques setmanes que comenci la campanya.
¿Qui va prendre la decisió d’actuar així i per què? Aquesta és la pregunta i totes les mirades es fixen en Cristóbal Montoro. Ell s’ha mostrat indignat i decebut amb seu padrí polític i el govern ha negat tenir capacitat per controlar els temps i les formes de les actuacions de l’Agència Tributària o la Fiscalia en aquest tipus de casos. Veterans del partit el defensen i recorden que el ministre d’Hisenda tampoc s’ha escapat del degoteig d’informacions periodístiques que toquen de ple exministres de José María Aznar, ja que ha hagut de donar explicacions sobre la seva relació amb un bufet d’advocats que ell mateix va fundar.
Cospedal s’hi juga molt
Aquest terratrèmol intern, que no acaba d’explotar amb tota la seva cruesa perquè les urnes són a la cantonada, se suma a l’enganxada de Setmana Santa entre la vicesecretària general, María Dolores de Cospedal, i el responsable de política local i autonòmica, Javier Arenas, pels resultats a Andalusia. Tots dos, paradoxalment, formen part d’un equip que s’hi juga molt el 24-M. Tot i que Rajoy ha hagut d’avalar en públic la seva número 2, una derrota clara -menys vots, escons i regidors que el PSOE o que Podem- l’obligarà a moure alguna peça. De fet, Cospedal ja s’ha ofert a apartar-se si revalida la presidència de Castella-la Manxa. Qualsevol moviment de Rajoy, però, corre el risc de ser vist en clau successòria.
L’altra conseqüència d’una patacada a les urnes podria ser la necessitat de repensar la data de les eleccions, en principi, previstes per al novembre. Rajoy acostuma a dir que, per evitar que es filtri una informació, el millor és ni tan sols pensar-la. El seu equip assegura que no els ha comunicat res en ferm. L’única directriu ha sigut intentar agilitzar al màxim totes les lleis pendents al juliol. Diputats de l’oposició no descarten -per les converses que tenen amb el grup popular al Congrés- que el PP prepari el terreny per no tornar a obrir les Corts després de les vacances d’estiu.
Un lideratge fràgil
Al PSOE les aigües tampoc estan gaire més calmades. Lluny d’apaivagar el nerviosisme, la crida de Felipe González, durant la convenció municipal, perquè tothom fes costat al secretari general, evidencia la debilitat del lideratge.
