DEBAT COMPETENCIAL L'OFENSIVA DE L'ESTAT
Misc 01/06/2013

Una recentralització contínua amb l'excusa de la crisi econòmica

Un informe del president del CATN detalla més de 25 atacs a l'autogovern des del 2008

Roger Tugas
5 min

BarcelonaArtur Mas va alertar dijous, en la intervenció inaugural a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges, del procés actual de "desmembrament" de l'autogovern i de "recentralització" de l'Estat amb l'excusa de la crisi. Aquesta és una sensació generalitzada entre els partits catalans, però des d'ara serà també una constatació empírica arran d'un estudi elaborat pel president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), el professor de dret constitucional de la UB Carles Viver Pi-Sunyer, juntament amb el també professor de dret constitucional de la UB Gerard Martín, per a l'Institut d'Economia de Barcelona, en el marc de l'informe anual sobre federalisme fiscal.

"L'actual procés de recentralització ve de lluny" i "es va produint des de fa anys", reconeix el document, però alerta que "s'accelera i aprofundeix amb l'esclat i posterior agudització de la crisi" des del 2008 i "molt especialment" a partir del 2010. Segons l'informe, ni totes les mesures recentralitzadores són conseqüència directa de la crisi ni fer-hi front és l'únic objectiu que tenen, però les conseqüències són profundes: "S'està produint un buidatge quasi total de l'autonomia financera de les comunitats autònomes, especialment de les que, com Catalunya, han hagut d'acollir-se al fons de liquiditat autonòmic".

Mesures de coordinació

Plans, estratègies i estructures amb l'Estat com a eix central

En l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, la recentralització va ser menys acusada i de sotamà. Entre el 2008 i el 2010 van proliferar fórmules que, sota l'excusa de la coordinació entre governs, situaven l'Estat com a eix central per orientar un seguit de competències autonòmiques exclusives o compartides, una estratègia que s'ha mantingut des de llavors. D'una banda, van impulsar-se plans comuns en matèries diverses com el turisme, el medi rural i la biodiversitat. De l'altra, es van constituir estructures organitzatives -en forma de xarxes, centres de referència o sistemes d'informació- per integrar organismes autonòmics i estatals amb un paper preponderant del govern espanyol en àmbits com les espècies exòtiques invasores, les àrees marines protegides, la seguretat alimentària, la sanitat ambiental, els serveis d'ocupació i l'urbanisme. Finalment, l'Estat també ha creat autoritats coordinadores úniques per atorgar ajudes europees, com les de l'agricultura, o per acreditar els requisits dels productes que circulen lliurement pel mercat únic.

Estímuls econòmics

Primeres mesures de reactivació des del centralisme

Les últimes mesures econòmiques anticícliques del govern de Zapatero abans d'abraçar l'austeritat van ser els dos plans E, basats en subvencions als ajuntaments. La primera tongada anava destinada a realitzar obra pública i la segona a despesa corrent en matèries com educació i serveis socials. En els dos casos, però, sense tenir en compte les autonomies i dictant cap a on havia de dirigir-se l'activitat local. De fet, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el segon pla -un cop esgotat- perquè vulnerava competències, després que el denunciés la Generalitat.

Autonomia financera

Control exhaustiu dels comptes i de l'activitat de les autonomies

La principal via de recentralització són els controls per a l'estabilitat financera. Es va obrir la capsa de Pandora el maig del 2010 quan l'Estat es va comprometre unilateralment a reduir davant la UE en tan sols tres anys el dèficit sense consultar les comunitats, i va fer un pas més quan PSOE i PP van reformar la Constitució. "La imatge d'una certa exclusió de les comunitats plana des de llavors sobre el pacte constitucional", afirma l'informe.

Això es va concretar en la llei d'estabilitat pressupostària de l'abril del 2011 -ja amb el PP d'inquilí a la Moncloa-, que atribueix els límits de dèficit i deute de les comunitats a l'Estat, anul·la les consultes prèvies i només té en compte un informe previ no vinculant del Consell de Política Fiscal i Financera. Des d'aleshores, el repartiment s'ha fet desigual en benefici del govern central, que també és l'encarregat de tutelar financerament les autonomies, imposar-los mesures coercivites i autoritzar les seves operacions d'endeutament, una situació que s'accentua quan accedeixen al fons de liquiditat autonòmic. "Les autonomies ja estan pràcticament intervingudes", va afirmar la vicepresidenta del govern espanyol el 26 d'octubre del 2012.

A això cal unir-hi l'ofec financer a causa d'incomplir el finançament vigent, frenar transferències o intentar vetar tributs propis com l'euro per recepta i l'impost a la banca.

Organització institucional

Reforçament de les diputacions i un aparell exterior unificat

La principal mesura relativa a l'organització territorial és el projecte de llei d'administració local, que entre altres qüestions reforça les diputacions en detriment dels municipis, tot i que és una competència autonòmica. Caldrà veure si afectarà Catalunya. Igualment, el programa d'estabilitat enviat a la UE preveia suprimir ens autonòmics i algunes comunitats ja ho han fet, com el defensor del poble de Castella-la Manxa o el defensor del menor de la Comunitat de Madrid. L'Estat intenta també unificar l'acció exterior i, a finals del 2012, vuit comunitats havien integrat més de 60 oficines comercials a la xarxa espanyola.

Política econòmica

La unitat de mercat com a panacea per a la reactivació

El discurs econòmic defensat des de Madrid apunta a la pluralitat de normatives de les diverses comunitats com un dels culpables de les dificultats per reactivar l'economia. En un àmbit general, la principal mesura encara està per arribar, el projecte de llei d'unitat de mercat, que recollirà "essencialment les demandes dels sectors econòmics [i] pot limitar de manera definitiva les competències normatives i fins i tot executives de les comunitats autònomes en l'àmbit econòmic".

Tot i això, ja hi ha part de feina feta. Zapatero va fer aprovar la llei d'economia sostenible, que regulava matèries exclusives de les comunitats -urbanisme, rehabilitació del medi ambient o habitatge- i de compartides. D'altra banda, la reforma de les caixes d'estalvi "ha comportat una important pèrdua de poder econòmic i polític de les comunitats", a causa del desmantellament i la deslocalització de caixes. Igualment, l'Estat ha aprovat decrets sobre àmbits relatius al comerç interior -promoció de vendes, venda ambulant o autoritzacions per a establiments comercials-, manté un conflicte obert en haver legislat sobre horaris comercials i s'ha adjudicat la validació de continguts formatius per a empreses, de centres per a la formació d'especialistes en ciències de la salut i de concessions per a emmagatzematge geològic de diòxid de carboni.

Retallades socials

La tisorada de l'Estat a la sanitat, l'educació i els funcionaris

El govern espanyol va regular retallades en tots els serveis socials durant el 2012, la majoria de les quals han rebut recursos d'inconstitucionalitat de la Generalitat. El decret sobre salut pretén en el seu preàmbul "l'homogeneïtzació de les prestacions i els serveis" a les diverses comunitats i restringeix l'accés al sistema públic. En dependència, l'Estat va allargar unilateralment el calendari per aplicar les prestacions i va regular els límits màxims i el règim d'incompatibilitats, a part que mai ha complert amb els pagaments que li pertocaven. En matèria d'universitats, va regular el règim de dedicació del professorat, va fixar els marges de preus públics i preveu la "racionalització" del mapa universitari. El decret d'educació va determinar l'horari lectiu del professorat i va fixar límits en les substitucions, tot i que en aquest àmbit els principals xocs vénen de la llei Wert, que preveu que l'Estat determini els continguts i horaris lectius i força el Govern a pagar els estudis en castellà en centres privats.

Finalment, l'Estat ha regulat àmpliament en matèria de funció pública ignorant les competències autonòmiques. Va limitar les substitucions, va retallar una paga extra i alguns complements als funcionaris, va incrementar-ne la jornada laboral i va regular els permisos.

stats