El PSOE primer i el rei després han reaccionat al "desafiament català", al camí de qui -després de dècades de topar amb un mur- vol fer la seva i se la juga per assegurar-se sobreviure com a nació i potser més benestar. Per això branden vaporoses reformes de la Constitució. Sense dret a decidir ni un federalisme real com el que volia el PSC abans de fer-se seu el document de Granada del PSOE, però actualització al cap i a la fi. El PP segueix exercint el dret a veto. Tenallat, Rajoy no veu que el seu immobilisme (balsàmic a Génova) no fa més que animar cada dia més catalans a creuar el pont. A diferència del que hauria passat fa uns anys, els sobiranistes no es van deixar impressionar pel discurs del monarca. I Maurici Lucena ensenya les cartes. El PSC sap que la reforma constitucional va per llarg i proposa pedaços per fer baixar la marea. Abans del 9-N veurem més moviments. Els fets es faran esperar per més que els implori l' establishment nostrat. La tercera via ja fa tard i necessita gairebé un miracle.
