Publicitat
Publicitat

"El poble català és una minoria i té dret a votar"

Franz Schausberger (Steyr, 1950) és un veterà dirigent del conservador Partit Popular Austríac (ÖVP). Els seus vuit anys (1996-2004) com a governador del land de Salzburg i el seu pas pel Comitè de les Regions d'Europa l'han convertit en una de les veus més sensibles cap a les reivindicacions regionals.

¿Creu que els catalans tenen dret a decidir a les urnes el seu futur?

Clarament, sí. Per una qüestió de drets humans. El poble català és una minoria dins d'Espanya. Les autoritats espanyoles haurien de respectar uns estàndards mínims de democràcia i permetre que la minoria catalana es pronunciés a les urnes.

El govern espanyol s'hi oposa al·legant que la consulta seria il·legal.

Els lands austríacs, dins les seves Constitucions regionals, tenen reconegut el dret a organitzar referèndums. Una consulta no pot anar en contra d'una Constitució democràtica. Ara bé, cal ser hàbil i plantejar una pregunta que càpiga dins la llei.

Aigualir el sentit de la pregunta?

Jo intentaria trobar una pregunta que encaixés dins del marc constitucional. Si no es pot preguntar directament sobre la independència, cal buscar una fórmula més indirecta, més fàcilment acceptable per a la part espanyola. Al capdavall, tothom tindria clar de què es tracta.

La UE acolliria un estat català?

No hi ha cap precedent en què puguem fixar-nos. Per ara, l'opinió oficial a Brussel·les és que tot nou soci hauria de seguir la mateixa pauta que els altres candidats, però crec que encara no s'ha dit l'última paraula. Si una regió s'independitza, haurà de complir els criteris d'adhesió, esclar, però podria habilitar-se una via ràpida perquè hi ingressés. La UE sempre actua de manera pragmàtica i hauria de preparar-se per a un cas així.

En cas de xoc polític Catalunya-Espanya, quin paper tindria la UE?

Espanya i Catalunya haurien de trobar una via pacífica per arribar a un acord. Primer cal veure què vol el poble català. Si decidís independitzar-se i ingressar a la UE, Espanya inicialment podria dir que no, però no seria tan fàcil dir sempre simplement que no a un estat que complís els criteris d'adhesió.

¿Seria legítima una declaració unilateral d'independència en cas que Espanya vetés la consulta?

Tant si fos legítima com il·legítima, no seria un pas políticament intel·ligent. Escòcia ha negociat durant anys fins a trobar una via legal. Per l'experiència de casos semblants, córrer no és gaire bo. Cal mirar sobretot a llarg termini. Catalunya i Espanya, en un futur, han de poder conviure, juntes o com a veïnes. Han de cooperar, no poden sostenir un conflicte llarg. El camí cap a la independència sovint és llarg i pedregós. I en un procés com aquest, un any no és res.

¿S'entén la causa catalana a la resta del continent?

Arreu d'Europa és negatiu ser percebut com un nacionalista prepotent. És preferible presentar-se com una minoria que lluita pels seus drets i que ha esgotat totes les vies per trobar un encaix a Espanya.