Publicitat
Publicitat

EL PLE DEL PARLAMENT

Tot en marxa per a la consulta

Es constitueix la comissió parlamentària pel dret a decidir, presidida per De Gispert i sense PP ni C's

La tercera pota institucional ja és una realitat. La comissió parlamentària pel dret a decidir es va constituir ahir i s'uneix, d'aquesta manera, al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb els quals ha de dirigir el camí cap a la consulta. "Espero que aquesta comissió acabi bé, és a dir, que el poble de Catalunya pugui acabar decidint el seu futur sense servituds ni amenaces", va resumir la presidenta del Parlament -i que també ho serà de l'organisme-, Núria de Gispert. Una elecció que pretén institucionalitzar la comissió i dotar-la de legitimitat de cara enfora. Només el PP i Ciutadans, que van crispar el debat previ a la creació de la comissió, han decidit quedar-ne fora.

De Gispert -dirigent històrica d'Unió i consellera en els governs de Jordi Pujol- va decidir fer un discurs en la constitució de la comissió per dotar de certa solemnitat el moment. "Reforçaré el caràcter moderador i conciliador i els demano amplitud de mires. No podem malbaratar les il·lusions que ha dipositat en nosaltres el poble de Catalunya", va raonar la presidenta del Parlament, que a partir de demà es començarà a reunir amb els partits per consensuar un calendari de treball.

Reunions imminents

La idea és tornar-se a citar abans del 31 de juliol i aprovar la primera ronda de compareixences d'experts. Uns experts que, com va avançar Jordi Turull, president del grup parlamentari de CiU, no seran monolítics a favor de la consulta. "PP i Ciutadans no hi seran, però la resta de grups explorarem tots els punts de vista", va argumentar Turull. Tots els grups, amb més o menys entusiasme, van aplaudir el discurs de De Gispert i van aprofitar per introduir els seus matisos.

Qui més s'hi va esforçar va ser el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, que ahir va estar acompanyat de Jaume Collboni. "L'única via per a la consulta és que sigui legal i pactada, a l'estil del Regne Unit i del Canadà", va iniciar Lucena, que va insistir en la necessitat de "diàleg" amb el govern espanyol i en la necessitat de no deixar de banda els problemes derivats de la crisi. El seu to va ser més conciliador que en el debat previ a la constitució de la comissió, en què va acusar de "maldestres" CiU i ERC per ser com "aquells porters que s'introdueixen pilotes que van fora".

Aquesta frase venia a tomb d'una polèmica que es va obrir al ple tot just abans de la comissió parlamentària. Ciutadans i PP van sol·licitar que s'anul·lés el nomenament de De Gispert com a presidenta de l'organisme al·legant que contradeia el reglament de la cambra, ja que no s'havia especificat en el text de creació de la comissió que un membre de la mesa hi estaria al capdavant. Per esmenar aquest punt, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP van presentar un nou escrit que precisava que un membre de la mesa la presidiria. El PSC es va abstenir, i tant PP com Ciutadans hi van votar en contra.

Ho van fer després d'un debat agre contra la constitució de la comissió i contra el fet que De Gispert la lideri. "Aquest és un organisme que promou el dret a dividir, i obeeix a un interès partidista", va clamar el portaveu parlamentari adjunt del PP, Santi Rodríguez, que es va justificar assegurant que volia "preservar" la presidència del Parlament. Amb la contundència habitual i fent servir un llenguatge similar al del PP -i viceversa-, Albert Rivera va acusar de "tramposos" els partits que estan a favor de la consulta i va demanar al PSC que "deixi de fer el joc al separatisme".

Després del debat, que va tornar a dibuixar dos blocs com ja ha anat passant al llarg de la legislatura, es va passar a la calma de la constitució de la comissió. Els partits es van conjurar per traçar el camí cap a la consulta amb "altura de mires" i, com va dir la CUP -per aquí poden arribar les discrepàncies d'un consens que no és monolític-, estudiar accions "unilaterals" per si falla el referèndum. En tot cas, amb les potes del dret a decidir ja en marxa, està tot a punt per a la consulta. O, si més no, per explorar totes les vies que la puguin fer possible.