Podem exhibeix múscul al carrer per aspirar a la Moncloa

MadridPrimer va conquerir els platós de televisió i les xarxes socials, després va fer-se un lloc a Brussel·les, i ara ja pot dir que ha assolit una altra fita: aconseguir, encara que sigui un dia, el carrer. Podem va buscar ahir una demostració de força des de la Puerta del Sol. I la va obtenir. El que va ser l’epicentre del 15-M i la confluència de les marees per aturar les privatitzacions a Madrid va acollir el primer gran míting polític de la nova formació ara que arrenca un any electoral. Entre 100.000 persones -segons la policia- i 300.000 -segons l’organització- van participar en l’anomenada Marxa del Canvi”. “Hem omplert la Puerta del Sol per complir el nostre somni. Aquest és l’any del canvi i guanyarem les eleccions al Partit Popular”, va dir el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, davant dels crits de “president” de milers de persones.

Iglesias pica a la porta de la Moncloa amb l’aval de la victòria recent de Syriza. Ahir desenes de banderes del partit grec voleiaven costat per costat de les liles de Podem. Per primera vegada en una trobada organitzada per la formació, també n’hi havia de tots colors: republicanes, estelades, ikurriñes, kurdes, veneçolanes... Acompanyades de tota mena de lemes contra la casta en un ambient molt festiu. “El que ens mou és la il·lusió, l’esperança que els mafiosos marxin finalment del poder”, explicava la María Natividad, una madrilenya de 70 anys. Sorprenentment, perfils com el d’ella eren ahir la tònica dominant a una Puerta del Sol en què no hi va cabre ni una agulla durant dues hores: amb jubilats que cridaven amb il·lusió pel canvi.

El líder de Podem va tancar la manifestació, que va anar de la plaça Cibeles a Sol, però que es va allargar fins a la Puerta de Alcalá, amb un discurs menys emotiu que el dels seus companys i trufat de referències a mesures urgents que, segons ell, s’haurien de posar en marxa si a finals del 2015 els ciutadans li donen la majoria que ha demanat. Va prometre un “pla de rescat ciutadà” amb “recursos d’urgència nacional” per als més desafavorits, així com també una reestructuració del deute “honesta” i tenint en compte que l’economia espanyola és la quarta de l’eurozona. “Han volgut humiliar el nostre país amb aquesta estafa que anomenen austeritat”, va dir atacant el PP i la cancellera Angela Merkel. “Ells de canvi en diuen experiment i caos, nosaltres en diem democràcia -va afegir-. Els vents de canvi bufen a Europa”, va reblar.

Sense atacs a l’esquerra

Tant Iglesias com la resta de membres de la cúpula del partit, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa i Luis Alegre, van evitar en tot moment atacar qualsevol partit d’esquerres. El seu únic front va ser el PP. Tot i no definir-se com un partit de centre, que fuig d’aquest debat, ahir a Sol hi van confluir alguns representants del PSOE com Beatriz Talegón o bé l’excandidat a les primàries socialistes José Antonio Pérez Tapias. També s’hi va poder veure a prop la candidata d’IU a la Comunitat de Madrid, Tania Sánchez. La direcció federal d’IU ha decidit, per ara, no expulsar l’actual cúpula madrilenya, que s’oposa de forma aferrissada a la confluència amb Podem, tal com busca la nova saba, amb el candidat a les generals Alberto Garzón, al capdavant. Tant els socialistes mencionats com la mateixa Tania Sánchez i el candidat d’IU a l’Ajuntament de Madrid, Mauricio Valiente, havien subscrit el manifest Som Esquerra, a títol personal, que donava la benvinguda a la marxa.

La mirada del PSOE

El PSOE, reunit ahir a València per presentar els seus candidats autonòmics, va evitar mencionar explícitament Podem, però sí que es va voler presentar com la força per frenar els “crits” de la formació liderada per Pablo Iglesias i l’estratègia de “la por” del PP. D’aquesta manera, va identificar-se com l’adversari i l’alternativa a tota la resta de partits. “Nosaltres hem pogut”, va reivindicar el president asturià, el socialista Javier Fernández, exhibint les seves credencials socialdemòcrates. El PP va anar molt més enllà i des de Barcelona el president espanyol va alertar que Podem “no aconseguirà el poder pintant una Espanya negra” [vegeu la pàgina 15].

Tant UPyD com Cayo Lara (IU) mateix van criticar que la marxa no tingués una reivindicació concreta i que l’únic objectiu fos una demostració de força. “La manifestació és rara perquè no venim a demanar res, però sí a celebrar que el 2015 la gent recuperarà la sobirania”, va respondre-hi Errejón.

Un somni quixotesc

Pablo Iglesias va desterrar ahir la paraula casta -només la va mencionar un cop-, però, en canvi, es va apoderar del somni de Martin Luther King i dels lemes de “ change ” (canvi) i “ hope ” (esperança) de la primera campanya del president dels Estats Units, Barack Obama, després que el lema del partit sigui, justament, “ Yes we can ” (“Sí que es pot”). “Volem somiar però ens prenem els somnis molt seriosament”, va ser el leitmotiv del seu discurs. Podem creu que a l’Estat “fan falta Quixots, bojos i somiadors” per recuperar la sobirania popular. “La sobirania no es ven, la pàtria no és una marca ni un pin a la solapa”, va advertir Iglesias sobre la seva concepció d’Espanya.

A diferència d’altres actes del partit, ahir no es va optar perquè sonés L’estaca de Lluís Llach per concloure l’acte a Sol. Es va optar per Canvia, todo canvia, de l’argentina Mercedes Sosa. Ferran Sánchez, un barceloní de 22 anys que havia viatjat expressament a Madrid per anar a la manifestació, es va quedar sense paraules. “Veig més possibilitats de canvi aquí que a Barcelona, perquè si tenim una Catalunya independent qui farà la Constitució catalana? CiU i ERC per continuar amb les seves privatitzacions? Prefereixo el model de país que em planteja Podem”, assegurava entre un ambient familiar, molt similar al de les últimes Diades.