Els centres hauran de justificar per què fan assignatures en anglès

PalmaUn informe del Consell Consultiu es va mostrar crític amb el text. Alguns sindicats -tot i que s’ha acabat aprovant per unanimitat al Consell Escolar de les Illes Balears-, han mostrat els seus recels. Però la Conselleria d’Educació ho té clar: després de la derogació del TIL, s’havia d’aprovar, in extremis, la normativa que reguli les llengües en l’ensenyament. Es coneixien molts detalls, però faltava fer-ho realitat.

Aquest divendres el Consell de Govern va aprovar el nou Decret de llengües, que dóna més autonomia als centres en matèria lingüística, però que permet una gestió “equilibrada” des d’Educació. Si més no, aquesta és la idea principal que ha volgut plantejar el conseller Martí March: “Tractar a tots per igual seria un principi de desigualtat”. El plantejament de March va enfocat a l’informe del Consultiu, en el qual s’apuntà que el decret és contrari “al principi d’igualtat”. Però March li dóna la volta, i recalca que “l’obligació” d’impartir una assignatura no lingüística en llengua estrangera pot suposar complicacions: “No tots els centres estan preparats”. En aquest sentit, el conseller ha assegurat que “no s’ha de passar l’arada davant del bou” i que, abans d’obligar els centres a impartir una assignatura en una altra llengua, s’han de potenciar les competències d’estudiants i professors.

Els centres tindran la possibilitat d’elegir lliurement si inclouen una assignatura en llengua estrangera i ho hauran de justificar. A més a més, en cas que es vulgui implantar una segona matèria, la justificació haurà d’anar acompanyada d’una autorització de la Conselleria. El que pretén el Govern és veure si realment els centres que pretenen fer més hores en anglès estan preparats perquè els alumnes no notin una davallada dels aprenentatges d’aquella matèria.

Tot i que no obliga a fer tantes hores en anglès com preveia el TIL -un terç en cada llengua-, el Govern vol fer créixer els coneixements d’anglès: “És una de les debilitats del sistema”, va entonar, i repetí: “TIL no, Anglès sí”. De fet, el conseller va explicar que l’aprovació del decret enceta un procés “a llarg termini”. En concret, March va advertir que “anam cap a una societat plurilingüe” i que “volem preparar els nostres estudiants acadèmicament, personal i professional”.

Potenciar l’anglès

Per millorar la formació dels alumnes, el proper curs les aules d’ESO desdoblaran a partir de 15 alumnes en l’assignatura d’anglès. La Conselleria ha anunciat que hi haurà 60 professors més per fer-hi front i que es potenciaran els auxiliars de conversa. De fet, s’han invertit dos milions d’euros per incrementar aquesta plantilla fins a 340, és a dir, 55 més que el curs passat per tots els centres. Per potenciar les competències del professorat s’han obert 375 places de cursos d’estudis avançats. El decret, a més, exigeix que els professors d’una assignatura no lingüística en llengua estrangera hauran de tenir una titulació B2 per a Primària i FP i un C1 per a ESO i Batxillerat -a part d’una formació específica en metodologia d’aprenentatge en llengües estrangeres.

Aprovat sense model català

Algun sindicat com l’STEI han criticat “les presses” amb què s’ha elaborat el decret. “Consider que no hem tingut massa pressa. Era totalment necessari ampliar el buit”, es defensà March, referint-se al passat curs escolar, quan es va derogar el TIL. També advertí que “no podia durar més” i que, per tant, només han tingut un any de maniobra. L’STEI, que forma part del CEIB i que aprovà el decret, lamenta que arribi després de l’aprovació del model lingüístic en català. Ara per ara, un Comitè d’Experts hi treballa, però no hi ha un termini fixat.

En tot moment, això sí, els projectes lingüístics s’hauran de regir pel Decret de mínims, per assegurar una forta presència del català i del seu procés de normalització. Altres sectors, com FE-CCOO asseguren que aquesta mesura no és la més idònia. En aquest sentit, des del sindicat es creu més oportú instaurar la possibilitat d’inserir una tercera llengua a partir de 4t de Primària. El motiu que exposen és per defensar l’adquisició de competències lingüístiques, primer, en català.

El decret ha estat consultat, també, amb la Universitat de les Illes Balears, així com la Mesa Sectorial d’Educació. Una de les altres mesures que preveu és que els centres escolars publiquin els seus projectes a les pàgines web, de manera que s’augmenti la transparència.De fet, és dins el Projecte Lingüístic del Centre on s’haurà de justificar si es fa una matèria en anglès. Dins aquesta justificació, la Conselleria incideix en el fet que la mesura ha de ser “un element més per a la millora de la competència comunicativa en llengua estrangera” i que “no pot afectar el contingut de l’àrea no lingüística”.

March va destacar que el Govern vol “veure els resultats reals”, i va afegir: “quan es millorin -les competències educatives- sí que podrem posar més uniformitat”. Educació, no obstant això, defensa que “cap comunitat” de l’Estat obliga a impartir matèries en anglès. Des del Govern s’advoca per mirar la realitat sociolingüística de cada centre per adoptar les mesures que facilitin la millora de les competències. A més a més, s’incidí en el fet que, a nivell de llengua, l’escola “té el seu paper”, però que també tenen protagonisme les televisions i els mitjans de comunicació. “Volem assignatures en llengua estrangera, però ben fet”, apuntà. “És un decret realista i pragmàtic”, sentencià March.