La caiguda del PP poc aprofitada per C’s, en dos mapes interactius

BarcelonaLes eleccions del maig del 2011 van elevar el PP a un punt àlgid de poder territorial a l’Estat, però les del diumenge passat l’han fet baixar de cop. Fa quatre anys, amb José Luis Rodríguez Zapatero assenyalat com a responsable d’una crisi que es resistia a reconèixer, els populars van aconseguir majoria absoluta en vuit dels tretze Parlaments autonòmics en joc, preparant el terreny per a la victòria de Mariano Rajoy, també amb majoria absoluta, al Congrés. Diumenge, però, no va poder retenir cap d’aquestes vuit majories.

La previsible caiguda del PP representava una oportunitat que no ha acabat d’aprofitar Ciutadans, un nou actor que aspirava a entrar en escena amb un paper protagonista i que s’ha quedat a mig camí. Allà on han perdut més suports els populars és on n’han aconseguit més els d’Albert Rivera, però la relació no ha sigut tan directa com haurien volgut, ja que també hi ha hagut molta transferència de vot cap a altres opcions. A la majoria de comunitats, el partit de Rivera no ha aconseguit ser clau per a la governabilitat.

L’efecte dels casos de corrupció

Mariano Rajoy reconeixia dimarts que en els resultats de diumenge “hi han influït els casos de corrupció que s’han produït o que han sortit a la llum en aquestes últimes dates”. On més s’enfonsa el PP i on irromp amb més força Ciutadans és al País Valencià, que el maig del 2011 va fer president Francisco Camps i pocs mesos després va veure com dimitia esquitxat pel cas Gürtel. Però, malgrat que els populars han baixat 22 punts percentuals, C’s només n’ha assolit 12 i la majoria parlamentària ha sigut per a les forces d’esquerres.

A les Illes Balears, que en l’últim mandat han vist entrar a la presó l’expresident Jaume Matas, la caiguda del PP també ha sigut molt forta, de 18 punts, i Ciutadans encara se n’ha aprofitat menys, amb 7,1 punts. Igual que al País Valencià, l’electorat ha castigat els populars, però ho ha fet virant cap a l’esquerra. En aquest cas, a més, al factor de la corrupció s’hi sumava el rebuig social a la política lingüística de José Ramón Bauzá. Ciutadans, amb un model semblant al de Bauzá, també n’ha patit les conseqüències.

Múrcia i la Comunitat de Madrid, també afectades per la corrupció, completen el grup de comunitats on el retrocés del PP ha sigut més fort, amb 21 i 18 punts respectivament. Com al País Valencià, Ciutadans hi aconsegueix al voltant de 12 punts. En aquest cas, però, els dos partits sí que sumen majoria davant dels partits d’esquerres, i Ciutadans pot permetre que el PP segueixi governant. Per si sol, però, no pot fer de frontissa, ja que no té prou força per sumar amb el PSOE sense Podem.

Situacions molt dispars

A la resta de comunitats autònomes es donen situacions molt dispars. Els populars hi han perdut entre 9 i 13 punts, però Ciutadans hi ha obtingut resultats molt desiguals. A la Rioja i Castella i Lleó, la relació entre els uns i els altres és molt directa, amb Ciutadans rondant els 10 punts percentuals, cosa que permet que els dos partits sumin majoria absoluta i que el PP tingui a l’abast continuar governant. A les altres, en canvi, el més probable és que el PP quedi a l’oposició i cedeixi els governs que tenia a coalicions d’esquerres.

Els casos més singulars són els de Castella-la Manxa i Navarra. A la primera, el PP perd 10 punts, i 8,7 van a parar a Ciutadans, que tot i això no aconsegueix representació per culpa de la polèmica reforma electoral de María Dolores de Cospedal. Una reforma impulsada per assegurar la seva majoria absoluta -dificultant que Podem entrés al Parlament- que se li ha girat en contra, ja que Podem hi ha acabat entrant i, en canvi, Ciutadans, no. Amb la llei anterior, el partit de Rivera hauria tingut prou diputats per permetre que l’actual presidenta mantingués el càrrec.

A Navarra és on Ciutadans ha obtingut els pitjors resultats amb diferència, amb només un 2,9% dels vots. Probablement hi ha influït que durant la campanya Rivera es posicionés de manera molt contundent contra el concert econòmic. Un posicionament que no és nou, però que fins ara era poc conegut fora de Catalunya i que ha passat factura a C’s en aquesta comunitat foral.

Barcelona, un avís per al 27-S

A les eleccions municipals s’han reproduït esquemes similars. La ciutat de València ha castigat amb duresa Rita Barberá, que ha perdut 26,8 punts respecte del 2011, però Ciutadans només n’ha sumat 15,4 i la suma dels dos partits no supera la de les esquerres. Com a les autonòmiques, a Madrid Ciutadans sí que ha captat la major part d’exvotants del PP. No és suficient, però, perquè Esperanza Aguirre es pugui convertir en alcaldessa.

A Sevilla, el PP ha perdut 10,6 punts i Ciutadans n’ha sumat 5,3. I a Barcelona la situació és absolutament excepcional. Carina Mejías sí que ha captat els vots perduts per Alberto Fernández Díaz i fins i tot més. El PP n’ha perdut 8,5 i C’s n’ha guanyat 9,1. Un avís als populars, però també als socialistes, de cara a les catalanes del 27-S.