Publicitat
Publicitat

Zelai Nikolas: “Copiarem el modèlic full de ruta de Catalunya”

L’advocada Zelai Nikolas (Barrika, 1968) ha estat mitja vida treballant des de fundacions i associacions en defensa de l’autodeterminació d’Euskal Herria. És la promotora de la iniciativa ciutadana Guru Eske Dago (És a les Nostres Mans), una plataforma cívica que vol activar el procés polític basc i que s’emmiralla en l’Assemblea Nacional Catalana.

Què és Guru Eske Dago?

És una iniciativa ciutadana de persones. Una proposta de punt de trobada que pretén generar una opinió favorable sobre la base de tres idees: Euskal Herria és un poble, tenim dret a decidir en tant que poble, i aquesta decisió correspon als seus ciutadans. Volem generar una dinàmica que faci que tots els projectes polítics puguin ser defensats i materialitzats en igualtat de condicions.

¿En aquests moments no es poden defensar tots els projectes de país?

Evidentment, no. El quid de la qüestió és el dret a decidir, un instrument democràtic, a més d’un dret reconegut internacionalment que permet que totes les opcions siguin defensades. Jo sóc independentista convençuda, però estic disposada a debatre el meu projecte polític en igualtat de condicions. I, molt important, per decidir cal estar informat i poder confrontar idees sense trampes, com s’està fent a Escòcia o a Catalunya, on existeix un full de ruta modèlic que copiarem quan puguem.

El seu repte immediat és reunir 50.000 persones en una cadena humana.

En la línia de la Via Catalana de l’any passat, ens proposem organitzar, el 8 de juny, una cadena humana de 50.000 persones que uneixi Durango i Pamplona pel dret a decidir. En un any, el 2014, tan important per a molts pobles que volen ser lliures, Euskal Herria no podia perdre aquesta oportunitat i demostrar que tenim aquest dret i que volem exercir-lo.

I després, l’endemà, què farà GED? ¿Estan pensant una cosa semblant a l’ANC?

A partir del 9 de juny la nostra idea és entrar en un procés de reflexió interna. Posarem sobre la taula què hem aconseguit i, en funció d’això, com ens articularem. I sí, el que fa l’ANC és un referent per a nosaltres.

Quina relació mantenen amb els partits polítics bascos?

Els hem demanat que ens deixin treballar i que no desconfiïn, perquè nosaltres no entrarem en el seu terreny, sinó que farem un espai complementari a la seva activitat política que els ajudarà a prendre les seves decisions. Reconeixem que els partits són els representants legítims i que seran ells el que hauran de gestionar la situació, però els expliquem que la societat també ha de ser escoltada.

Quina ha estat la seva receptivitat?

Ens han transmès que fins al 8 de juny cap problema. A partir del 9 de juny ens plantejarem com ens articularem per crear una xarxa estable de ciutadans pel dret a decidir. Serà aleshores quan establim també quina serà la nostra relació amb ells, perquè els polítics que hi ha al GED en formen part a títol personal.

Com han vist la consulta sobre la independència, la primera a Euskal Herria, que es va celebrar el 13 d’abril a Etxarri Aranatz?

De manera molt positiva, com un exercici democràtic que surt del mateix poble. I si em pregunta sobre la possibilitat de promoure noves consultes en altres pobles d’Euskal Herria li diré que també aquesta serà una qüestió sobre la qual s’haurà de parlar després del 8 de juny, on segur que es plantejaran moltes iniciatives, incloses les de participació directa en assumptes públics.

Fa unes setmanes es van iniciar els treballs de la ponència parlamentària per a l’actualització de l’autogovern. Com els valora?

Els polítics han de fer la seva feina, i en això estan treballant. La societat ha de decidir què volem. Fins ara les dues grans sensibilitats abertzales -PNB i l’esquerra abertzale- han tingut una actitud reactiva: estàvem defensant-nos d’Espanya. Està bé, però si volem construir hem de generar espais de diàleg. El que li toca a GED és crear una gran reivindicació a favor del dret a decidir com a element d’unió dels bascos. Els pròxims anys a Euskal Herria es requeriran polítics que estiguin a l’altura.