Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Vinguin d’on vinguin, el sobiranisme creix compassat

La procedència influeix igual que abans del procés en la identitat

Catalunya és terra d’acollida. El que som els catalans avui en dia és, en part, el reflex d’un marasme de cultures que al llarg de la història han confluït en aquest territori. El que vulguin ser els catalans en el futur és una cosa que s’ha de decidir entre tots, independentment de la procedència. Tot i aquest consens, què pensen els catalans en funció del seu origen? Quins són els sentiments i preferències sobre la qüestió territorial?

Mitjançant les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques del govern espanyol podem veure com l’origen de la persona és un factor clau a l’hora de determinar com de catalans se senten els individus, així com quin és el seu model d’estat preferit. Els sondejos constaten que les persones nascudes a Catalunya i amb dos pares catalans són els que se senten més exclusivament catalans, seguit dels nascuts al país amb un pare català, dels nascuts a Catalunya amb els dos pares de fora, i finalment dels nascuts fora del país. En relació a la preferència territorial, els més partidaris de la independència són, altre cop, els fills de pares catalans i així amb el mateix ordre fins a arribar als nascuts fora de Catalunya.

Ara bé, quina ha estat l’evolució temporal dels sentiments catalans i de les preferències territorials en els últims anys? ¿La irrupció del discurs sobiranista en els últims temps ha despenjat determinats sectors de la població amb arrels fora de Catalunya? ¿Som davant d’un procés de fragmentació social, com des de l’espanyolisme fa temps que es pretén pregonar?

Capacitat de suma sobiranista

Doncs bé, l’anàlisi de les dades no sembla donar suport a aquesta hipòtesi. El sentiment de catalanitat ha crescut de manera moderada durant els últims anys, però lluny de ser un increment focalitzat en un únic grup de la població ha estat homogeni per a totes les persones independentment de quin sigui el seu origen, i s’esmena així el discurs de la “fractura social” a causa del procés cap a l’estat propi.

Les identitats, però, acostumen a ser fenòmens que evolucionen lentament en el temps. Per contra, les preferències sobre el model d’organització territorial preferit tendeixen a canviar de manera molt més dinàmica. Què ha passat en aquest cas a Catalunya? L’evidència de les dades ens torna a mostrar com el creixement cap a preferències més descentralitzadores (l’estat federal) o fins i tot cap a la independència és una tendència que s’ha donat en paral·lel i independentment de l’origen de la persona o de la seva família. Així, tot i que veiem com les persones nascudes a Catalunya mostraven (el 2012, l’últim any en què el CIS va plantejar la pregunta) unes preferències mitjanes a cavall entre l’estat federal i la independència, en el cas de les persones nascudes fora del país aquesta posició estava entre l’estat autonòmic i el federal.

En tot cas, el creixement entre els diversos grups ha estat considerablement paral·lel al llarg del temps. Si actualitzem les dades mitjançant l’últim baròmetre d’opinió del Centre d’Estudis d’Opinió del novembre del 2013, observem absolutament els mateixos patrons de comportament en funció de l’origen: augmenta, moderadament, el sentiment de catalanitat en tots els grups així com també les preferències en favor d’un model d’estat més federal o independent.

L’insostenible mite de la “fractura social”

Des de fa una colla d’anys l’espanyolisme ha intentat buscar -i fins i tot fomentar- a Catalunya una fractura social en funció de l’origen de les persones. El tema educatiu ha estat el que, per raons òbvies, s’ha emportat més cops, però des de la irrupció amb força del discurs sobiranista les referències a la suposada fractura social que, diuen, generaria una hipotètica independència de Catalunya s’han incrementat. Les dades, però, són tossudes i ens mostren com, malgrat que l’origen de la persona ha estat i és un factor rellevant a l’hora d’explicar el sentiment de catalanitat i les perspectives en relació al model d’estat, el procés sobiranista no ha fet augmentar les diferències ja existents en funció de l’origen. Els nouvinguts d’ahir són els catalans d’avui i, de cara al futur, el canvi generacional no farà més que suavitzar aquestes diferències.