Publicitat
Publicitat

RECURS CONTRA EL DECRET DE LLENGÜES

La UIB nega que el català ja estigui normalitzat

STEI-i empra l'informe i recorre el Decret de llengües

La Universitat de les Illes Balears es mostra contundent sobre la magra salut del català. "La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, no ha assolit un nivell d'igualtat pel que fa al coneixement i a l'ús social respecte de l'altra llengua oficial. Per tant, continua en inferioritat i no s'ha de considerar culminat el procés de normalització", segons un informe que acaba d'emetre el Departament de Filologia Catalana i Política Lingüística de la UIB a petició del sindicat STEI-i, el qual basa el seu recurs contra el Decret de llengües en la debilitat que pateix el català cap al castellà. No debades, la Conselleria d'Educació ha defensat l'aplicació del Decret de llengües en el fet que el català ja està normalitzat i, per tant, ja no caldria garantir el predomini del català en l'ensenyament.

"No s'ajusta a la llei"

L'STEI-i, però, rebutjà ahir l'argumentació de la Conselleria amb la presentació de l'informe de la UIB. "El decret no s'ajusta a la llei, ja que la UIB diu que la normalització no està assolida, malgrat que el Consell Consultiu emetés un dictamen afirmant el contrari", argumentà ahir Maria Antònia Font (STEI-i). La sindicalista, a més a més, criticà que la Universitat no hagi estat consultada pel Govern, tot i que està reconeguda com l'òrgan científic i d'assessorament en la fixació normativa de la llengua catalana segons l'article 35 de l'Estat d'Autonomia.

Així mateix, recordaren que el director del departament, Joan Antoni Mesquida, afegeix en l'informe aprovat per unanimitat: "Aquesta situació dificulta l'exercici real del dret a usar la llengua catalana".

És amb aquesta línia argumental que la central presentà ahir la seva impugnació al decret davant un jutjat de Palma. També demanà la suspensió cautelar de l'annex que regula el calendari d'aplicació.

Anglès sí, però així no

La impugnació de l'STEI-i, registrada ahir mateix, s'afegeix al recurs contenciós administratiu presentat per UGT. Carme Santamaria, portaveu educativa d'UGT, argumentà així el motiu de la impugnació: "Estam a favor d'un aprenentatge real de l'anglès, però el que demanam a la Conselleria d'Educació és una gestió planificada". Santamaria apuntà que també cal "un sistema ben organitzat que inclogui la realitat sociolingüística de les Illes Balears, a més de la formació i la metodologia que n'asseguri l'èxit".

Així mateix, diverses formacions progressistes fan comptes recórrer el TIL. I el sindicat CCOO interposà el seu recurs Contra el decret de llengües aquest dilluns. Antoni Baos, portaveu educatiu de la central, aprofundí en la "mala gestió" de la Conselleria per implantar els estudis en anglès: "Enviaran a l'atur 300 interins 'cars i grans' que no saben anglès, que seran substituïts per interins 'joves i barats que sí que el dominen".

Baos, de fet, ho titlla com "una jugada barroera i irresponsable", ja que només cercaria "abaratir la inversió pública tot renovant la plantilla". Respecte d'aquesta tema, Esquerra Unida assegurà ahir que "les autopistes de l'educació anunciades per Bauzá fan aigües per tots els costats i és degut a la reducció del nombre de docents".