JUDICI CAN DOMENGE
Política 23/06/2013

Sobres amb informació a canvi de 4 milions

La via "d'anada"queda aclarida, però la ruta exacta dels doblers s'investigarà en la segona part del cas

Jaume Perelló
3 min
ELS TERRENYS DE CAN DOMENGE  Per aconseguir els terrenys, Sacresa pagà 4 milions a la cúpula d'Unió Mallorquina. En el repartiment, hi participaren diverses persones, fins i tot un "intermediari" que és un militant regionalista de Campos. La investigació de la segona part del cas permetrà tancar el cercle d'un suborn confessat per Vicens, Nadal i els empresaris de la promotora.

Palma.La primera persona que es va interessar per Can Domenge dins el Consell de Mallorca ja no podrà dir mai qui va ser que li va encarregar la gestió. Va ser l'aleshores conseller de Territori, Rafael de Lacy, que va morir tràgicament en un accident de trànsit molt a prop del cap Blanc. Ho contà al Tribunal l'arquitecte Josep Antoni Giménez. De Lacy li va demanar un informe de la situació urbanística de Can Domenge per "saber què s'hi podia fer". Aquest funcionari, que va ser també interrogat pel cas Pla Territorial, va explicar que no sabia les intencions que tenia De Lacy, però que va complir amb la tasca que li encomanaren.

Aquell informe, corresponent a la parcel·la UE46-01, era teòricament "d´ús intern", però els investigadors el trobaren en el registre de Sacresa. O sigui, que anys després de l'encàrrec de De Lacy, "algú" va enviar la informació cap a Barcelona. Segons han anat declarant diferents testimonis, aquest algú era Santiago Fiol. El lletrat és germà de Francesc Fiol, qui sembla que hi hauria jugat un paper de posar en connexió l'empresa catalana amb Unió Mallorquina.

Reconstrucció

Reconstruint les declaracions d'aquests dies, ha quedat clar que Joan Maria Puyals, exconseller de Cultura de la Generalitat, va ser la persona a qui Román Sanahuja, propietari de Sacresa, va encarregar obrir mercat a Mallorca. Durant la declaració de Puyals, que va ser una exhibició de prepotència, Sanahuja anava fent comentaris en veu baixa, no precisament afalagadors, sobre allò que deia l'exconseller. Durant l'interrogatori, Puyals intentava no admetre que va ser una persona clau, però Sanahuja xiuxiuejava que sí, "per això et vaig pagar dos anys".

Per tant, quan es va tenir coneixement de les intencions del Consell de desfer-se de Can Domenge, Puyals es posà en contacte amb Francesc Fiol, qui un bon dia, al Parlament, digué a Miquel Nadal que el vendria a veure "el meu germà, amb Joan Maria Puyals, per comentar-te un tema". El "tema" era l'interès de Sacresa per aconseguir optar al desenvolupament dels terrenys.

A partir d'aquest moment, quedà establert el flux de comunicació entre Nadal i Sacresa, mitjançant Santiago Fiol, que seria contractat per fer d'intermediari. El despatx de Fiol facturà al final del procés 150.000 euros més IVA per aquesta tasca. Quan el fill de Román Sanahuja, per cert molt penedit "d'haver pagat per obtenir un concurs públic, perquè no ho hauríem d'haver fet", fou interrogat sobre qui els enviava la informació dins sobres molts mesos abans del concurs, contestà que Santiago Fiol, i que aquest la rebia de Miquel Nadal.

Aquest era, per tant, el camí "d'anada" de la informació. El que no ha quedat tan clar és quin va ser el camí de tornada, en forma de comissió. El que sí que sembla haver pogut acretitar el tribunal és que el suborn de 4 milions d'euros (molt superior als parcs i espais verds que Sanahuja estava acostumat a donar a les institucions), va ser reclamat pel vicepresident a Puyals, i aquest ho va comunicar al director general Mario Sanz, qui ho posà en coneixement dels propietaris.

La gran pregunta és com es va pagar el suborn. Com que el judici es fa sobre la prevaricació, el frau a l'administració i la revelació de secrets, els detalls del suborn queden encara pendents d'instruir i no serà fins més endavant quan es puguin interrogar els mateixos protagonistes sobre el viatge dels quatre milions. La versió de Vicens és que els va rebre ell: "Dos milions per al partit els vaig donar a Munar al seu despatx. La segona tongada la vaig rebre en tres parts: una per a Munar, una altra per a Nadal i una altra per a mi. Nadal va venir a cercar la seva part en una moto", declarà.

stats