CAS BÁRCENAS
Misc 20/12/2013

Ruz fa escorcollar la seu del PP a la recerca de noves factures

El jutge sospita que les obres a l'edifici es van pagar en negre

M.e.q.
3 min
Ruz fa escorcollar la seu del PP a la recerca de noves factures  "La rossa" i les batalles per Caja Madrid

Madrid.El Partit Popular no aconsegueix treure's la lupa judicial de sobre. El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que instrueix una peça separada del cas Gürtel per esbrinar si el PP ha tingut una doble comptabilitat al llarg dels anys, va enviar ahir a la nit efectius policials i un secretari judicial al quarter general dels populars, al carrer Génova de Madrid, a la recerca de factures que documentin les obres de reforma que el partit de Mariano Rajoy va fer a la seva seu entre el 2005 i el 2011. Segons els dirigents del PP, sí que existeixen. Les sospites del jutge són que les obres es van pagar amb diner negre a l'empresa Unifica, que va executar la remodelació. El PP, en ple escorcoll, va assegurar que facilitaria tota la documentació que li reclamava el jutge.

El secretari judicial del jutjat central d'instrucció número 5 i membres de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) es van personar a la seu del PP per endur-se factures que ja havia sol·licitat el jutge però que el partit de Mariano Rajoy no havia aportat. Ruz va donar l'ordre en comprovar que el PP va remetre al començament d'aquest mes informació a la Fiscalia Anticorrupció que ell li havia sol·licitat aquest juliol i que els populars no li havien fet arribar. L'escorcoll, segons van explicar fonts populars, va començar a la zona destinada a gerència i tresoreria.

No és casualitat que el jutge hi enviés la policia ahir, just tres dies després que el propietari d'Unifica, l'arquitecte Gonzalo Urquijo, declarés en seu judicial que ell mai havia cobrat en negre, tot i que el seu nom apareix als papers de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, amb l'assignació de suposats pagaments en diners opacs. Ruz el va cridar a declarar després de fer pública una polèmica interlocutòria en què veia provat "a nivell indiciari" la presumpta existència "d'un cert corrent financer de cobraments i pagaments continu en el temps, al marge de la comptabilitat remesa pel PP al Tribunal de Comptes". Una apreciació que deixava el partit de Rajoy sota sospita davant l'opinió pública.

El PP carrega contra Ruz

El jutge va arribar a aquesta conclusió arran d'un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia, que el PP va desqualificar per la seva "insolvència". El malestar del PP va arribar a tal punt que la número dos del partit, María Dolores de Cospedal, va començar a finals de novembre una ofensiva per desacreditar Ruz. En la primera compareixença pública de Cospedal després de la interlocutòria, la dirigent popular en cap moment va criticar de manera oberta la decisió de Ruz, però va quedar clar que, en la pràctica, la direcció del partit posava en marxa la maquinària per desmuntar la tesi judicial. Va demanar a la Fiscalia que revisés les factures en mans del jutge perquè es pogués veure "amb claredat" que els comptes del PP recullen els pagaments de les obres fetes al quarter general del PP a Madrid.

El requeriment del jutge ahir tenia aquest objectiu: aconseguir factures que fins ara no han estat al seu poder i que el PP sosté que existeixen. El Partit Popular sempre assegura que està a disposició de la justícia.

"La rossa" i les batalles per Caja Madrid

Diversos correus electrònics enviats o rebuts per Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid entre el 2007 i el 2009, proven els tractes de favor de l'entitat cap a una part del PP i les lluites de poder entre Esperanza Aguirre -a qui Blesa diu "la rossa"- i Alberto Ruiz Gallardón per controlar la caixa. Els correus que recollia ahir El País revelen les ingerències de la cúpula popular en la gestió de l'entitat, imposant inversions milionàries innecessàries o favors personals. El jutge Elpidio Silva va dictar presó per a Blesa per la compra d'un banc a Florida i la concessió d'un préstec a l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán.

stats