Publicitat
Publicitat

POLÈMICA AL FUNERAL D’ESTAT

Rouco aireja el fantasma de la guerra al funeral de Suárez

Carrega contra actituds que la poden tornar a “causar”

Havia de ser una cerimònia solemne i protocol·lària. L’últim adéu oficial al primer president de la democràcia espanyola després del franquisme. Però qui oficiava el funeral d’estat, l’arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, va aprofitar l’homilia per treure la pols a vells fantasmes de la història d’Espanya. Intentant elogiar Adolfo Suárez, va assegurar que ell va buscar la reconciliació en un país que volia superar “els fets i les actituds que la van causar [la Guerra Civil] i que la poden causar”.

Evidentment, el ja expresident de la Conferència Episcopal Espanyola no va referir-se a ningú en concret. Però va donar pistes, posant la lupa en els conflictes territorials. Va afirmar que, durant la Transició, la “concòrdia” va ser possible -és la frase que es pot llegir a la làpida de Suárez- i es va preguntar “per què no ha de ser-ho també ara i sempre en la vida dels espanyols, de les famílies i de les seves comunitats històriques”. L’escoltaven les principals institucions de l’Estat, encapçalades per la família reial. A la cerimònia, que es va celebrar a la madrilenya catedral de l’Almudena, també hi van assistir els tres excaps de govern de l’Estat -Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero-, l’executiu de Mariano Rajoy gairebé en ple i els presidents de les comunitats autònomes, entre els quals, el president de la Generalitat, Artur Mas.

Obviant la primera etapa franquista de Suárez, Rouco Varela va insistir a subratllar l’exemple d’un polític que de manera “tenaç i generosa”, al costat de la gent jove del moment, va intentar superar velles ferides entre espanyols. El retrat que en va fer estava pensat, també, per als mandataris internacionals que van acudir a la missa. Hi havia el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso; el vicepresident del govern britànic, Nick Clegg, i, el més polèmic, el president de l’excolònia espanyola de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang.

Defensor de la unitat d’Espanya

Les paraules de l’arquebisbe sorprenen pel lloc i el moment de pronunciar-les, però encaixen amb la defensa a ultrança que sempre ha fet de la unitat d’Espanya. De perfil nacionalista i ultraconservador, el seu llarg mandat al capdavant de l’Església espanyola s’ha caracteritzat per aquest discurs. És un convençut que la indivisibilitat de l’Estat és un “bé comú” de la societat que els polítics tenen l’obligació de tractar amb “responsabilitat moral”.

El cert, però, és que la figura de l’exlíder de la UCD no genera arreu el mateix grau de consens. L’alcalde de Vitòria, Javier Maroto, del PP, ha proposat posar el seu nom a la nova estació d’autobusos de la capital alabesa. No obstant, l’oposició, amb més o menys intensitat, s’hi mostra contrària. A més, un grup de ciutadans han començat una campanya de recollida de signatures per internet per demanar que la nova instal·lació es digui “3 de març”, en homenatge als obrers que van morir a mans de la policia aquella data, l’any 1976, informa Oskar Bañuelos. La iniciativa ha recollit, en menys de 24 hores, 5.000 suports. La figura de Suárez, en dictadura i democràcia, crea controvèrsia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF