Publicitat
Publicitat

L'EXECUTIU ESPANYOL

Rajoy es resisteix a fer canvis al govern

Els problemes al PP per Bárcenas empetiteixen els fracassos d'alguns ministres i els donen 'vida política'

A Mariano Rajoy ja no li funciona la seva màxima de "qui dia passa, any empeny". D'ençà que va arribar a la Moncloa la carpeta dels problemes nous i vells creix sense mesura. Demà el seu gabinet reprendrà la tasca executiva tan qüestionat com abans del parèntesi vacacional. Ho farà, això sí, amb menys pressió mediàtica perquè el guirigall intern al PP -provocat pel cas Bárcenas- tapa les carències de la gestió ministerial. Fonts pròximes al president espanyol assenyalen que els canvis que es preveuen al partit no seran a curt termini i que al govern, si n'hi ha d'haver, seran posteriors.

Divendres serà el primer consell de ministres del nou curs. Si Rajoy no té un cop d'efecte amagat a la màniga, els tretze ministres actuals seguiran amb les seves actuals carteres com si no hagués passat res, més enllà de la crisi diplomàtica amb el Regne Unit per Gibraltar. "Si el millor que té Rajoy en aquests moments són els seus ministres!", presumia un membre de l' staff governamental.

Cospedal no vol que l'esquitxin

El cataclisme al PP provocat per les bombes sobre la caixa B i els sous en negre dels dirigents -Rajoy inclòs- llançades per l'extresorer ara empresonat és tan gros que els enfrontaments amb el món educatiu i el poder judicial, el desafiament català i la interminable cua de l'atur són minúcies per al llogater de la Moncloa i el seu equip, que han comprovat que el canvi d'estratègia de comunicació en el cas Bárcenas donant finalment explicacions al Congrés va servir de ben poc.

Va ser fins i tot pitjor, perquè, hores després d'assegurar que quan va arribar a la Moncloa Bárcenas ja no estava a sou del partit, El Mundo , ara flagell de Rajoy, va demostrar que l'extresorer va cobrar el 2011 i el 2012 del PP. I la mà dreta al PP, la secretària general, María Dolores de Cospedal, el va deixar en evidència davant el jutge del cas, Pablo Ruz, declarant que la negociació amb Bárcenas la van portar Rajoy i l'encara vicesecretari general, Javier Arenas.

Les males llengües apunten l'entorn de Cospedal com l'origen dels rumors de canvis imminents al partit que s'haurien de materialitzar a la convenció del partit a l'octubre. El problema és que sembla ineludible el relleu d'Arenas i els que coneixen bé Rajoy avisen que suposaria marcar amb ferro roent el seu històric col·laborador com a responsable del cas Bárcenas. "El que sigui rellevat serà assenyalat, i més si és Arenas", insisteixen fonts del partit recordant la relació d'amistat que durant anys van tenir el polític andalús i Bárcenas. La qüestió és fins a quin punt Rajoy està disposat a sacrificar un dels seus per salvar-se.

És a l'hora de compondre el trencaclosques que se li presentaria si fa canvis rellevants al partit quan s'encenen les alarmes d'una possible remodelació de govern a la tardor, coincidint amb l'equador de la legislatura. Algunes fonts sostenen que a l'hora de la veritat hi ha poques peces intercanviables entre els qüestionats a Génova i a l'executiu. De fet, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert -el més mal valorat a les enquestes-, ja va anunciar que abandonarà la política quan deixi el càrrec. I enviar Arenas -que va ser ministre i vicepresident segon amb Aznar, a més de secretari general del PP- a un ministeri seria escandalós.

De ministres qüestionats i encaixables al partit n'hi ha dos: Alberto Ruiz-Gallardón i Cristóbal Montoro. El primer també va assegurar que abandonaria la política quan ho deixés, però ja se sap que els animals polítics sempre estan disposats a sacrificar-se . Si ho fa tindrà lectures internes en clau successòria que passarien per l'adéu de Rajoy i la lluita contra la rival que comparteixen ministre i president: l'expresidenta de Madrid i líder de l'ala més dura del PP, Esperanza Aguirre.

En el cas del ministre d'Hisenda no és cap secret que està enfrontat als barons més influents pel dèficit asimètric i el finançament autonòmic. Això li complica l'aterratge a Génova i seria admetre que la política econòmica del PP, ideada per ell, ha fracassat. Si Rajoy es veu més endavant amb cor de fer una crisi de govern i crea una vicepresidència econòmica situant-hi Montoro seria una bufetada al seu rival intern, el titular d'Economia, Luis de Guindos. Però que això passi és, amb l'excepció dels més afins a Montoro, ciència-ficció. El repunt de l'economia que s'espera a finals d'any serà, admeten, un miratge, igual que les últimes dades d'ocupació, un baló d'oxigen per a la ministra de Treball, Fátima Báñez, que no ha trobat en la reforma laboral la tecla màgica. Res sembla que pugui evitar acabar la legislatura amb més aturats que quan el PP va guanyar les eleccions.

El poder de Sáenz de Santamaría

Báñez és una protegida de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Rajoy només confia plenament en ella. De fet, els únics retocs que ha fet han estat per donar més poder a la seva segona a la Moncloa. Què passarà amb la ministra de Sanitat, Ana Mato? Rajoy ha dit públicament que té el seu suport. No està imputada però surt en massa papers del cas Gürtel. Rajoy té un sudoku complicat de resoldre i es decanta per deixar-lo obert fins que decideixi què fa amb les llistes de les europees de la primavera.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF