Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Rajoy promet que “tots els contribuents pagaran menys impostos”

L’augment del dèficit de l’administració central no fa variar el discurs del govern

La xifra del dèficit del 2013, coneguda fa pocs dies, no ha fet variar ni un mil·límetre el discurs del govern espanyol, convençut d’haver superat el cap d’Hornos, en paraules del president espanyol durant el debat de política general. L’executiu de Mariano Rajoy continua assegurant que el pitjor de la crisi ja ha passat i que l’Estat ha entrat en una nova fase de recuperació que ha de culminar amb la recuperació del mercat de treball. En aquest escenari ahir va prometre que els impostos baixaran per a tothom i que Hisenda podrà quadrar els números sense necessitat de fer més retallades.

Quan falten menys de dos mesos per a les eleccions europees del 25 de maig, la Moncloa intenta consolidar la percepció ciutadana que els sacrificis dels ciutadans han valgut la pena. La realitat, però, evidencia que les tisorades del 2013 no han donat els fruits esperats, com a mínim per a l’administració central i la Seguretat Social, que va acabar el 2013 amb el dèficit més elevat dels últims tres anys. Un millor comportament global de les comunitats autònomes i, sobretot, dels ajuntaments han permès a Madrid dissimular-ho i gairebé fregar l’objectiu acordat amb Brussel·les. Passant de puntetes per aquesta situació, Rajoy va afirmar que amb la nova reforma fiscal -que s’aprovarà durant els tres pròxims mesos-“tots els contribuents” pagaran menys, especialment les rendes mitjanes i baixes. Ho va dir en la clausura de l’assemblea anual de l’Institut de l’Empresa Familiar, a Madrid.

Va avançar que el nou model d’IRPF serà més simple i modern, i pensat per afavorir “l’estalvi estable i la inversió”. Pel que fa al principal impost indirecte, l’IVA, va afirmar que no s’apujaria, però preveu que n’augmenti la recaptació gràcies a la millora del consum. El grup d’experts que ha preparat l’esborrany de la reforma -coneguda com a informe Lagares -és partidari de mantenir els trams actuals però de moure determinats productes per gravar-los amb un percentatge més alt.

L’altre impost amb què també es va comprometre és el de societats -una de les preocupacions dels assistents al fòrum en què va participar- i va garantir incentius fiscals per a aquelles pimes i autònoms que reinverteixin beneficis. És a dir, en bona mesura fa seva la música dels documents dels experts en fiscalitat, si bé encara amb poques concrecions i algun distanciament.

Tot i la fotografia del moment actual que va fer, que segons ell permet ara la reducció impositiva, va advertir que no caurà “ni en el triomfalisme ni en l’autocomplaença” mentre l’atur continua sent tan alt. Ara bé, la Moncloa insisteix que hi ha hagut un canvi d’etapa que “no ha estat per atzar”, sinó que es deu a les mesures per estrényer-se el cinturó i contenir la despesa. “Els desequilibris o els corregeixes o te’ls corregeixen”, va avisar. Ara bé, creu que la tímida millora en ocupació, l’estabilitat dels preus, les exportacions, el turisme i les inversions estrangeres donen motius per a l’esperança i ajudaran a consolidar un creixement econòmic (entre l’1% i l’1,2% aquest any) amb les “bases sòlides”.

Nova relliscada de Montoro

Per la seva banda, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va protagonitzar ahir una nova relliscada quan va prometre que el govern espanyol implantaria unes noves ajudes fiscals per a les mares treballadores, consistents en 100 euros al mes, aprofitant l’aprovació de la reforma fiscal. Unes hores després d’adquirir aquest compromís, el ministre va reconèixer que aquestes ajudes ja existien i va demanar disculpes. “Ja existeix, això... l’anunci que he fet no és cert... ho sento. Hi som per al que hi som, que no és per fer anuncis sinó per fer política”, va dir Montoro.

El BCE admet que “qualsevol xoc” pot fer caure la inflació

El vicepresident del Banc Central Europeu, Vitor Constancio, va reconèixer ahir que a l’ens emissor hi ha inquietud pels baixos nivells en què se situa la inflació, que al març estava en el 0,5% de mitjana a l’eurozona. “El món sencer, i fins i tot nosaltres, es va sorprendre per una taxa tan baixa d’inflació”, va dir. El vicepresident del BCE també va admetre que “qualsevol xoc” podria provocar una nova baixada dels preus i portar la inflació europea al terreny negatiu, com ja passa en països com Espanya. “Necessitem analitzar què ha canviat i fins a quin punt”, va reconèixer Constancio abans de concloure que cal esperar per veure “què passa amb la inflació d’abril”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF