Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Rajoy exigeix a Mas que reculi

Madrid vol que el president de la Generalitat “clarifiqui” les intencions per emmarcar el diàleg

La contundència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ahir, després del consell de ministres, va ser una galleda d’aigua freda a les crides al diàleg que en els últims dies ha fet, sobretot, el líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida. Conscient que, després del debat de dimarts, s’ha obert una nova etapa, la número dos de Mariano Rajoy va marcar les regles del joc i va afegir pressió a la part catalana. Va exigir al president de la Generalitat, Artur Mas, que, abans de res, “clarifiqui la seva posició”. Dit en altres paraules: que reculi i renunciï a convocar la consulta, malgrat que té el mandat de les urnes per fer que els catalans puguin exercir el dret a decidir.

Els populars tenen la vista posada en les eleccions europees del 25 de maig. De fet, el ministre d’Agricultura i candidat del PP, Miguel Arias Cañete, va aprofitar la roda de premsa dels divendres a la Moncloa per fer campanya desacomplexadament. Pensant en els seus electors, l’executiu espanyol ja desplega en públic un discurs inflexible, brandant la bandera d’una sobirania nacional indivisible. Sáenz de Santamaría va posar en pràctica aquest argumentari apel·lant a la força que, a parer seu, els dóna l’“aclaparadora majoria” que dimarts es va oposar al traspàs de la competència a Catalunya per poder convocar el referèndum del 9-N.

Reformar la Constitució

Queda clar que, per l’executiu espanyol, si Mas manté la determinació de posar les urnes al mes de novembre se situarà fora de la llei. Una altra cosa, afirmen en privat dirigents conservadors, és que la consulta la liderés la societat civil i la Generalitat en quedés al marge. En aquesta línia, Madrid vol que el president català es mulli. “És molt important conèixer la seva posició de cara a abordar qualsevol diàleg”, va insistir diverses vegades Sáenz de Santamaría. I va recordar el compromís de Mas de no saltar-se la legalitat: “Li prenem la paraula”, va avisar.

Més enllà de la “reflexió” exigida després que els dos grans partits espanyols diguessin que la consulta no és possible “des del punt de vista polític i constitucional”, la vicepresidenta espanyola va recordar que l’únic camí possible que queda a les aspiracions catalanes és una reforma constitucional. Ara bé, com ja va dir María Dolores de Cospedal aquesta setmana, el seu partit no pensa liderar-ho, senzillament perquè estan convençuts que no és la solució. Pel govern de Rajoy, el debat al Congrés ha evidenciat que cada grup polític té una visió molt particular -en alguns casos enfrontada- sobre l’objectiu d’un eventual procés d’aquestes característiques. Davant la falta de consens, afirmen, s’estimen més deixar la Constitució del 1978 tal com està. Es tracta d’un punt de vista que debilita les esperances del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, per intentar convèncer el PP de la urgència d’abordar plegats la reforma. A més, fonts populars asseguren que en cap cas acceptarien una orientació de tipus federal perquè això obligaria a replantejar la idea de sobirania.

Ajustar-se a la llei

En aquest rumb escrupolosament ajustat a la legalitat vigent que Madrid reclama al govern de CiU, tampoc hi ha lloc per a unes eleccions de caràcter plebisicitari que donin lloc a un procés constituent. En una entrevista al diari francès Le Figaro, Artur Mas va admetre que aquest és “malauradement” l’escenari “més probable” per l’actitud que té la majoria política a l’Estat. “Transformarem l’escrutini d’aquestes eleccions [les autonòmiques] en un referèndum”, va avançar.

Li va respondre Sáenz de Santamaría, que considera que aquesta possibilitat està fora de les atribucions que per llei té adjudicades el president de la Generalitat. “Les eleccions són el que són”, va subratllar. I un avís final: “És important que cadascú triï bé les seves prioritats”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF