Misc 28/12/2013

Rajoy admet que la llei no té consens en el PP

El president de la Xunta se suma a les crítiques i defensa la normativa del 1985

Ara
3 min
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, ha sigut l'últim a desmarcar-se de la polèmica llei de l'avortament.

BarcelonaEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va treure ferro ahir a les veus crítiques que han sorgit dins del PP contra la llei de l'avortament impulsada pel ministre Gallardón i que es va presentar fa una setmana. "La normativa genera posicions diferents al meu partit, però també a la resta de forces polítiques", es va limitar a dir Rajoy durant la roda de premsa posterior a l'últim consell de ministres de l'any.

L'últim a mostrar el seu rebuig va ser el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, que ahir va fer una crida perquè es millorés el text. "M'agradaria que tinguéssim una llei de més consens. Ho espero i ho desitjo", va insistir. Feijóo fins i tot va fer una defensa de la normativa aprovada el 1985. La delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, va ser la primera a criticar l'avantprojecte. Cifuentes es va mostrar partidària diumenge d'una legislació per terminis i no per supòsits. Posteriorment, es van sumar a les crítiques l'alcaldessa de Zamora, Rosa Valdeón (PP), i el president de Guipúscoa, Borja Sémper (PP).

Tot i les crítiques, el president del govern estatal va declinar ahir avançar si es modificarà algun punt de l'avantprojecte. "És una qüestió que queda en mans del Parlament", va insistir en un parell d'ocasions. Alhora Rajoy va defensar que el text segueix la línia de la llei del 1985, que "sense anunciar-se en cap programa electoral" va ser modificada el 2010 pel govern socialista. El president tampoc va voler contestar les crítiques fetes per la portaveu del govern francès, Najat Vallaud-Belkacem, que va qualificar la llei de "retrocés". "Em quedo amb la rectificació que ha fet l'executiu francès", va dir en referència a les declaracions que posteriorment va fer el ministre d'Interior, Manuel Valls, en què va puntualitzar que cada país té "dret a fer les seves lleis".

Molt més contundent va ser el portaveu del grup del PP al Congrés, Alfonso Alonso, que va advertir els diputats dissidents del seu partit que quan van acceptar anar a la llista, van assumir aquesta llei perquè estava inclosa en el programa electoral. "Es tracta d'una reforma equilibrada i respon a un compromís electoral explícit", va defensar en declaracions a Onda Cero.

El principal partit de l'oposició va lamentar que la nova llei només hagi estat aplaudida per l'extrema dreta francesa i manté la intenció que no arribi al BOE. "Em sento avergonyit que una normativa espanyola l'aplaudeixi Jean-Marie Le Pen", va criticar el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. El portaveu socialista va tornar a insistir que el text no és equilibrat, ni progressista, tal com mantenen Rajoy i Gallardón. Pel que fa a IU, el seu coordinador federal, Cayo Lara, va qualificar el ministre de Justícia de ser el nou "Torquemada del segle XXI".

Les comunitats en peu de guerra

Catalunya, Andalusia, les Canàries, el País Basc i Astúries són les cinc comunitats autònomes que ja s'han aixecat contra la llei i han defensat la normativa que va aprovar el govern Zapatero. Les comunitats més combatives són Astúries i Andalusia. La primera ha avançat que prepara una resposta per vetllar pels drets de les dones, mentre que la Junta d'Andalusia està estudiant si recórrer-la al Tribunal Constitucional (TC). El conseller de Salut, Boi Ruiz, va insistir que era una llei innecessària que no respon a cap demanda social. Catalunya no té marge per no aplicar la llei.

stats