El cas Pujol obre el debat sobre els límits del secret tributari
PP i CiU s’hi escuden, mentre que el PSOE ara defensa eliminar-lo
MadridQuè pot dir i què no el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la compareixença de dimarts vinent al Congrés sobre el cas Pujol? L’escàndol de l’expresident de la Generalitat ha monopolitzat l’inici del curs polític a Madrid i ha obert el debat sobre els límits del secret tributari. El Partit Popular, que ha accedit a informar del cas Pujol a petició pròpia, adverteix que la llei no li permet donar detall de les investigacions de l’Agència Tributària, però a la cambra baixa hi ha el record ben viu de la compareixença del ministre el gener de l’any passat, quan es va empescar una manera per deixar clar que l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, no es va acollir a l’amnistia fiscal.
“Montoro dirà tot el que pugui dir dins l’àmbit de la legalitat. Si li pregunten per una informació que no pot donar, no la donarà”, va defensar ahir el diputat i portaveu d’economia del PP, Vicente Martínez-Pujalte, mentre entrava a la comissió d’economia del Congrés. CiU, que no va voler fer declaracions sobre el tema, recorda que l’article 95.3 de la llei general tributària del 2003 estableix que no es pot revelar si la família Pujol es va acollir a l’amnistia fiscal del govern de Rajoy. En concret, l’article assenyala que “l’administració tributària adoptarà les mesures necessàries per garantir la confidencialitat de la informació tributària i el seu ús adequat”.
El PSOE, però, va denunciar que el ministre d’Hisenda ara vulgui “interpretar la llei a conveniència política del PP”, després de no haver trobat cap impediment a aclarir que Bárcenas no es va acollir a l’amnistia fiscal. “La llei no pot protegir delinqüents”, va dir el número dos del PSOE, César Luena. El partit recorda que va demanar reformar la llei tributària perquè es conegui la identitat dels defraudadors que es van beneficiar de l’amnistia.
El mateix Montoro va anunciar el desembre del 2012 que inclourien en la reforma fiscal la modificació del secret tributari perquè fos legal publicar la llista de defraudadors, com finalment s’ha fet amb la llista de morosos. El ministre va defensar llavors que es tractava d’una “mesura exemplar” que Zapatero no s’havia atrevit a modificar. Gairebé dos anys després, els dos grans partits espanyols s’han intercanviat els arguments. De fet, CiU critica que ara el PSOE faci bandera de voler modificar la llei quan no ho va fer durant els set anys al govern de l’Estat.
Des d’Esquerra Plural, el diputat d’ICV Joan Coscubiela va denunciar ahir que Montoro s’empari en una llei pactada per PP, PSOE i també CiU “que protegeix l’evasor i que resulta incomprensible”. El que és “il·legal” és “que es defraudi”, va afegir el coordinador general d’Esquerra Unida, Cayo Lara.
L’altre secret polèmic: l’andorrà
L’altre secret en entredit és el bancari d’Andorra. El govern espanyol va recordar ahir que és “obligació” del Principat col·laborar per aclarir el cas Pujol. L’OCDE també va advertir dimarts que no es pot negar a donar informació en casos com aquest. L’advocat defensor de la família a Andorra, Jean Michel Rascagneres, va respondre que el Principat ha de facilitar informació fiscal sempre que es compleixin els requisits de la demanda, és a dir, que contingui indicis que la persona investigada té patrimoni al paradís fiscal. Està previst que algunes d’aquestes qüestions s’aclareixin també dimarts vinent, quan el president espanyol, Mariano Rajoy, rebi a la Moncloa el seu homòleg andorrà, Antoni Martí.
L’expresident, ambigu sobre la compareixença
Les compareixences del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, al Congrés, i la de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, al Parlament, segurament no se solaparan dimarts que ve, com s’havia especulat. Tot i que Pujol ja hauria pogut confirmar que acceptava la compareixença, ahir va defensar que està esperant que el Parlament li “comuniqui” la petició. Confirmarà, doncs, si explica a la cambra els secrets de l’herència del seu pare després que la comissió d’assumptes institucionals (CAI) validi la petició, el 2 de setembre, en la primera reunió després de vacances. Fonts parlamentàries assenyalen que l’expresident s’aferra a esgotar el procediment ordinari per no comparèixer dimarts, tot i que el reglament li permetria fer-ho el mateix dia.
