Plebiscitàries: l'as a la màniga sobiranista

BarcelonaEn la tensa partida del dret a decidir tot indica que arribarà un moment en què el Govern es veurà abocat a un aparent carreró sense sortida. L'executiu de Mariano Rajoy ha deixat ben clar que no autoritzarà un referèndum per trencar la unitat d'Espanya. Un cop l'Estat el torpedini per totes les vies legals, ¿quina carta podrà jugar Artur Mas si vol complir i fer una consulta a Catalunya aquesta legislatura? En cercles polítics sobiranistes fa temps que circula l'eventual solució: plebiscitàries, és a dir, uns comicis al Parlament en què les forces del sí es presentin amb el compromís explícit de proclamar unilateralment l'estat propi si tenen majoria i després d'haver acumulat tots els no possibles de Madrid.

Abans d'arribar-hi, doncs, el Govern vol esgotar totes les fórmules, una de les quals és la llei de consultes per via de referèndum, aprovada pel tripartit i que té dos inconvenients que la invaliden. D'una banda, obliga a fixar de bon principi la pregunta que se sotmetria a votació, un debat que Mas encara no vol encetar perquè generaria divisió, per començar a CiU. D'altra banda, Uriel Bertran i Alfons López Tena ja van voler tramitar el 2010 una iniciativa popular per convocar un referèndum d'autodeterminació a l'empara de la norma, però el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que contravenia l'Estatut perquè la Generalitat no en té la competència.

Alternatives poc sòlides

Una altra opció seria sol·licitar el traspàs de la competència en referèndums invocant l'article 150.2 de la Constitució, però la negativa del govern del PP és més que probable. La penúltima alternativa és la llei de consultes populars que el Parlament aprovarà a la tardor. Hi ha remotes esperances que Madrid faci els ulls grossos i permeti celebrar una consulta encara que sigui no vinculant, però fins i tot en aquest cas les forces del no podrien fer una crida a l'abstenció per deslegitimar el resultat final gràcies a una participació minsa i un sí massiu.

¿Quin marge els quedaria llavors al Govern, ERC i la resta de partits autodeterministes? Mas no vol prendre grans decisions de manera "unilateral" i sense consultar el poble de Catalunya. Això no exclou unes eleccions plebiscitàries (l'Estat no pot impedir al president de la Generalitat convocar a les urnes), en què l'elector sàpiga que si vota determinades candidatures estarà apostant per obrir un procés cap a la independència. Des del punt de vista formal serien unes autonòmiques normals, però la novetat rauria en el compromís explícit de les llistes sobiranistes -reflectit en els seus programes- de posar en marxa l'estat propi. En cas d'obtenir majoria, el rumb estaria legitimat democràticament.

És de preveure que l'Estat no es quedarà de braços plegats. El contraatac pot ser fulminant. Ja fa temps que els sectors més intransigents branden l'amenaça de l'article 155.1 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió d'una autonomia si atempta "greument" contra l'interès general d'Espanya. Impugnar les eleccions si es convoquen amb aquest reclam o suspendre les candidatures que proposin la secessió són altres hipòtesis que pot arribar a considerar Rajoy.

Els estrategs del procés saben que hauran d'afinar molt a cada pas que facin per superar els obstacles. El 2014 és l'any clau per celebrar la consulta i també hi ha europees. El 2015 hi ha municipals i espanyoles. A molt estirar s'hauria de fer el 2016, quan toquen al Parlament. Entre el 2014 i el 2016 caldrà trobar el moment de les plebiscitàries si Madrid no dóna cap marge.