Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Paul Rios: "Rajoy ha de permetre que els bascos facin el seu camí cap a la pau"

Paul Rios és a la cuina del procés de pau. Va ser als Acords d'Aiete, i ara Lokarri, el moviment social per la pau i la reconciliació social del qual és coordinador, es disposa juntament amb Bake Bidea a tractar de construir consensos com més amplis millor des del Fòrum Social que impulsen.

Quina valoració fa del comunicat dels presos bascos (EPPK)?

Tot i que no és del que més s'ha parlat, jo en destacaria la disposició a parlar amb els diversos actors bascos, institucionals i socials, per obrir espais de col·laboració que avancin en un canvi de la política penitenciària i facilitin la seva reintegració. El focus del procés de pau és ara en la societat basca, independentment del que facin el govern espanyol o ETA. Aquest és el camí més democràtic per construir la convivència. Nosaltres som els que tenim la responsabilitat de construir el nostre futur. A partir d'aquí, que el col·lectiu de presos doni protagonisme a la societat basca és molt important.

I els altres agents implicats?

Està vist que per part del govern de Rajoy no hi ha cap previsió de canvi. Ho veig molt complicat vistos els seus antecedents.

¿Creu que el PP sortirà del bucle al qual l'ha portat també la pressió del sector més dur de les víctimes que representa l'AVT?

En el comportament de les víctimes cal diferenciar dos plans: entenc que algunes víctimes es puguin sentir enganyades amb aquesta nova situació perquè el PP els va vendre que l'esquerra abertzale no seria legal i que els presos no sortirien de la presó gràcies a la doctrina Parot. És normal que se sentin enganyades. Després hi ha la qüestió d'ajudar a la convivència. I aquí sí que trobo a faltar una narrativa més constructiva. Amb tot el respecte, estan pensant més en les víctimes del passat que en les víctimes que volem evitar que hi hagi en un futur. A partir d'aquí, el que ha de fer el PP és actuar amb responsabilitat i respectar els drets humans, i ser conscients que de vegades governar és prendre decisions que a una part de la ciutadania no li agraden. En altres temes ja ho fan. El que ha de permetre Rajoy és que la societat basca faci el seu propi camí de pau i convivència. No es pot convertir en un obstacle.

En l'esquema de gestos unilaterals, ¿som a l'avantsala del lliurament de les armes d'ETA?

Sent sincer, no veig que la situació estigui prou madura. Tant de bo es doni una resposta d'ETA a la recomanació que li va fer el Fòrum Social en relació amb el desarmament i que fos clara i determinant en relació a la seva voluntat d'iniciar un procés d'entrega de les armes que pugui ser acordat amb agents polítics i socials. Però perquè un desarmament surti bé i amb garanties cal temps, una tasca discreta i garanties.

A partir d'ara, quins són els passos que faran des del Fòrum Social?

Després de Nadal farem un calendari d'actuacions discretes, incloent-hi les visites a les presons on hi ha membres d'ETA, perquè aquestes qüestions cal tractar-les amb molta cura. Per exemple, el pas que ha fet amb l'EPPK no és una cosa que s'hagi forjat en una setmana sinó que fa molt temps que s'hi treballa. Cal fer les coses bé i cal tenir una mica de paciència.

Després del comunicat del col·lectiu de presos, ¿pot parlar-se d'un avanç qualitatiu i històric? ¿O hem de saber-ho relativitzar?

És un avanç molt important i constructiu. Entre altres coses mostra una disposició a reconèixer la legalitat penitenciària que aplana el camí per trobar solucions reals i factibles i, per tant, viables. Això és el que calia, deixar de parlar de grans titulars i de grans idees i començar a dotar-les de contingut.

Com veu la iniciativa del lehendakari Urkullu de reunir-se amb Mariano Rajoy per parlar de la situació penitenciària?

És un pas fonamental. Que això se solucioni requereix la contribució de moltes parts. I també del govern basc, que és un actor fonamental i legitimat per demanar a Rajoy que escolti la voluntat majoritària de la ciutadania d'Euskadi. Això el converteix en un aliat més per canviar la política penitenciària.