Publicitat
Publicitat

EL COMÚ DELS MORTALS

Nits d'estiu

"Tanca la boca, home!". L'ordre va desencadenar les rialles del gran grup de gràfics desplegats davant la porta del palau de Marivent per retratar el posat del rei amb Mariano Rajoy. L'expeditiva veu aquest cop no provenia del monarca, que prou tenia a fer fora amb les crosses el fantasma de l'abdicació, sinó d'un gràfic desesperat davant les reiterades i prolongades desencaixades de mandíbula del president espanyol i la impossibilitat de salvar un pla d'estadista de més de deu segons sense que emergís aquesta cara de xot degollat. Havia vingut a "l'illa de Palma" a despatxar sobre els països àrtics de Síria i Mali, on tothom contenia la respiració a l'espera del resultat d'aquesta trobada. El menú de Marivent va tenir el seu entrant, un picadeta d'incendis, "perquè és hora d'abordar l'enduriment de penes contra les negligències que no siguin les retallades en prevenció"; el seu plat principal, una sarsuela d'"Espanya va bé, només que trigareu a assabentar-vos-en perquè les coses són com són i fem el que hem de fer", i unes postres contundents: "Gibraltar, espanyol, i els blocs de formigó, també, que aniran molt bé per urbanitzar la costa verge on no ha arribat encara el progrés!". Bárcenas? Em sona, però ara no… Ja em perdonareu, però me n'he d'anar a Pontevedra, el millor lloc per fer la migdiada a l'estiu.

Ignacio Ramonet

A més dels trepidants despatxos de Marivent, l'estiu balear ens deixa altres escenaris de menys parafernàlia i més suc. Sota la inspiració d'un alzinar de Son Servera, el periodista i escriptor Ignacio Ramonet va desplegar la nit de divendres la seva calidoscòpica mirada al món, convidat per Algarada, una agrupació cultural de ments inquietes. El capitalisme se'n sortirà d'aquesta en termes de macroeconomia, però ens deixarà al camí, va ser la seva conclusió general. El forat financer es paga amb el desmantellament de l'estat del benestar. Una societat que cedeix sobirania a les grans corporacions i que empobreix i desclassa a la baixa les seves classes mitjanes no afronta una revolució, ni tan sols una revisió; es mor de por i s'aferra a defensar les poques coses que li queden, encoratjada per populismes extrems, com el que avança posicions a Europa, des de França fins a Grècia. Aquest acte de compartir reflexions i pensament sota els arbres se celebra a la Terra des de temps immemorials. Tot i que no computi en cap índex de producte interior brut, estic convençuda que engrandeix la nostra riquesa més valuosa, el que som, que en definitiva és el que hi ha. No ajuda a pagar el rebut del llum, per descomptat, però il·lumina les nostres vides.

Rebel·lió de les aules

Altres es mouen millor en la foscor, com el president Bauzá quan va intentar colar als inspectors d'Educació unes "instruccions secretes", amb ordres d'actuació davant la rebel·lió de les aules per l'aplicació del TIL. ¿Pautes secretes per aplicar en democràcia una norma pública, on s'ha vist? Els inspectors es van plantar com s'han plantat els tres directors menorquins expedientats, com s'ha plantat el substitut del delegat territorial d'Educació -abans fins i tot d'exercir el càrrerc-, com s' han plantat els regidors del seu partit secundant i facilitant l'aprovació de mocions municipals contràries als seus plans polítics. Els inspectors són una colla de rojos; els directors, uns catalanistes; el delegat dimissionari, un covard, i els populars díscols... ja els esperaré en la confecció de llistes. Dies vindran.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT