BarcelonaAlfonso Armada, general de divisió de l'exèrcit espanyol i un dels artífexs del cop d'estat del 23 de febrer del 1981, va morir ahir a Madrid als 93 anys. Armada, que va ser sentenciat el 22 de abril del 1983 a trenta anys de presó pel seu paper central en l'intent de cop encapçalat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, només va complir poc més de cinc anys de presó. El govern de Felipe González el va indultar el 24 de desembre del 1988 adduint motius de salut, tot i que ha sobreviscut vint-i-cinc anys fora de la presó. Armada, Tejero i el general Milans del Bosch van ser tots tres condemnats a trenta anys de presó per l'intent colpista.
Abans del 23-F, el general ostentava el càrrec de segon cap de l'estat major de l'exèrcit, i durant quinze anys havia ocupat la secretaria del príncep Joan Carles, i després del rei. Tenia el títol de marquès de Santa Cruz de Rivadulla i va ser expulsat de l'exèrcit per la seva participació en el cop.
En el trentè aniversari del tejerazo ,Armada va assegurar en diverses entrevistes que "no sabia res" del cop i que havia informat del "malestar" en sectors de l'exèrcit al general Gutiérrez Mellado, ministre de Defensa i vicepresident del govern d'Adolfo Suárez. Però molts historiadors consideren que ell era "l'elefant blanc" que esperaven els colpistes que van entrar al Congrés dels diputats al crit de " ¡Se sienten, coño! "
Armada sempre va negar que hagués tingut qualsevol participació en l'organització del 23-F, que va qualificar de "nyap". Assegurava que havia anat al Parlament espanyol per convèncer Tejero que deixés lliures els diputats i sempre va negar que ell s'hagués proposat com a president del govern d'una junta colpista.
Armada serà enterrat dimarts al cementiri de San Isidro de Madrid. S'emporta a la tomba un dels secrets més ben guardats de l'intent de cop contra la jove democràcia espanyola: quin va ser exactament el paper del rei.
