CAL A LES PLEBISICITÀRIES
Misc 01/04/2015

Miquel Buch: “Amb ERC ni pau ni guerra; ens hem entès sobre cap on cal caminar”

i
Antoni Bassas
3 min
Miquel Buch: “Amb ERC ni pau ni guerra; ens hem entès sobre cap on cal caminar”

BarcelonaMiquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis, és la veu municipalista de CDC i ha sigut molt actiu davant les lleis estatals que amenacen l’autonomia local. Aspira a ser el primer alcalde de Premià que ho és més de vuit anys i es defineix socialdemòcrata, tot i que li està bé presentar-se com a nacionalista.

Es presenta per tercer cop. ¿La limitació de mandats no fa per vostè?

Sí, ho plantegem, i farem una convenció municipal en què direm que ens agradaria que l’estructura política local en un futur nou estat incorporés canvis. Hi ha diverses propostes. Una cosa que podem plantejar nosaltres és potser allargar un any els mandats, que no siguin de 4 anys sinó de 5, i que només es pugui ostentar el càrrec durant dos mandats.

Ahir es va aprovar el full de ruta independentista de CDC, ERC, Òmnium, l’ANC i l’AMI. Quina importància li dóna?

Molta. Som en un moment en el qual les dues forces amb més representativitat al Parlament es posicionen, i és un exercici de transparència, d’unitat i de sumar. Ara calen més aportacions. Hi ha partits com Unió que estan en un procés intern per decidir com es posicionen en un tema en què el país mai no havia sigut tan clar i rotund. Els eixos tradicionals s’han trencat i ara estem en un debat únic de sí o no a la independència. Després ja vindran altres debats.

L’Estat no es quedarà de braços plegats esperant que Catalunya sigui independent d’aquí 18 mesos si hi ha majoria. Són prou realistes?

L’únic que tenim, i és el més fort, és la democràcia. Qualsevol estat que s’imposi davant de la democràcia formarà part d’una Europa irreal. Si democràticament decidim ser independents, qui s’hi pot oposar? Aquí els alcaldes hi tenim un paper, com va passar el 9-N. Hem de fer com aleshores, que és escoltar el que ens diu la gent i a partir d’aquí fer.

Per a un referèndum calen el 51% dels vots, com a mínim. Imagini’s que el Parlament té una majoria absoluta de diputats però no de vot popular. Es pot començar un procés així?

Si tenim el 51% de vot popular és el gran què, el que marca. I en un moment donat, val el vot ponderat.

Si hi ha un 51% de catalans que s’expressen a favor de la independència, ¿es pot negociar amb l’Estat i fer prosperar la tercera via?

La negociació sempre és bona. Si poguéssim arribar a un acord seria millor. Anem a buscar un altre camí perquè no ens ho posen fàcil i hem de guanyar molt del protagonisme en el terreny de joc Catalunya-món.

El full de ruta és la pau amb ERC?

Ni pau ni guerra, jo crec que és entendre’ns sobre cap on hem de caminar. No és el full de ruta de ningú, és el del consens. El que hem de fer és sumar com més millor, i aquesta no és la meva proposta, però és la proposta que vostè i jo hem acordat i per tant ara m’hi sento còmode.

Ara ja hauria de quedar definitivament superat el debat de la llista única o val la pena tornar-hi?

L’hi pregunta a un optimista de mena. Tinc companys que ho donen per perdut, però la suma ens beneficia. A mi m’agrada veure onze jugadors jugant en bloc i amb l’entrenador. Jo crec que és beneficiós i no hi podem renunciar.

¿Es veu substituint l’actual president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve?

No, jo em veig intentant guanyar les eleccions a Premià de Mar. Cada vuit anys hem canviat l’alcalde, i ho vull trencar. Si no sóc l’alcalde no puc plantejar estar al capdavant de la Diputació. Jo soc molt feliç també sent president de l’ACM.

stats