REFORMA DE LA JUSTÍCIA
Misc 05/04/2014

Més protecció per a la monarquia

L’avantprojecte de llei del poder judicial aprovat ahir inclou la reina i els prínceps entre els aforats

Laura Díaz-roig
3 min
GALLARDÓN NEGA “PRIVILEGIS” PER A LA REIALESA 
 El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va assegurar ahir que el fet d’incloure la reina i els prínceps entre els aforats no és un “privilegi”, sinó una manera de solucionar una deficiència històrica del sistema i d’equiparar-los amb la resta d’autoritats de l’Estat que mereixen més garanties jurídiques pel càrrec que ostenten.

BarcelonaLa reina Sofia i els prínceps d’Astúries passaran a ser aforats davant el Tribunal Suprem. És a dir que, en cas de ser imputats, el procés s’haurà de remetre a l’alt tribunal, com ja passa amb diputats, senadors i membres del govern. Ho estableix l’avantprojecte de reforma de la llei orgànica del poder judicial, aprovat ahir en consell de ministres. Un primer pas, va dir el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, per a una llei que reestructurarà aquest àmbit de l’administració. “No és una reforma, és una nova llei”, va garantir. El text, resultat de dos anys de feina i que ara serà remès als òrgans consultius de l’Estat, es compon de 666 articles i inclou nombroses novetats.

La reina i el príncep, aforats

En el supòsit que, per exemple, el príncep Felip fos imputat per algun delicte, no es trobaria en la mateixa situació que la infanta Cristina en el cas Nóos -que va haver de declarar a l’Audiència de Palma-, sinó que el seu afer es dirimiria al màxim nivell, al Tribunal Suprem. Gallardón va negar que el fet d’incloure els prínceps i la reina entre els aforats -la persona del rei és reconeguda a la Constitució com a “inviolable” i no subjecta a responsabilitat- suposi cap “privilegi”. La figura de l’aforat, va raonar, limita la possibilitat de recórrer una decisió judicial. Es tracta, va dir, d’un instrument per “augmentar la seguretat jurídica” sobre persones que, per les seves funcions, “han de ser objecte d’una tutela”. L’avantprojecte també detalla que els aforats enjudiciats, tot i que abandonin el càrrec, continuaran sent jutjats al tribunal si van cometre el delicte en l’exercici de la seva tasca. D’aquesta manera s’evitaran retards en la instrucció.

Tres jutges per instruir a l’Audiència Nacional

Una de les novetats més importants és que les investigacions dels casos de l’Audiència Nacional, que fins ara feia un sol jutge, seran instruïdes per una secció col·legiada de tres magistrats. Amb la nova mesura, va dir el ministre, es diluirà la pressió sobre el jutge únic, “s’enfortiran les garanties” dels imputats i es promourà “l’agilització del procés”.

Més poder per al Tribunal Suprem

La reforma reforça el paper del Suprem i li atorga més poder. Estableix el caràcter vinculant de determinada jurisprudència de l’alt tribunal per a la resta de jutjats, un aspecte que permetrà, segons Gallardón, “reduir la incertesa, reforçar la seguretat jurídica i disminuir la litigiositat”, ja que els altres tribunals hauran d’aplicar la jurisprudència del Suprem i “ningú inicia un plet si la resposta del tribunal serà negativa”. Els jutges podran platejar una qüestió prèvia quan considerin que la jurisprudència del Suprem pot produir situacions d’injustícia.

Tot i la reorganització, es mantenen totes les seus

Es crearan els tribunals provincials d’instància. Això implica una estructura diferent dels actuals partits judicials, però es mantindran totes les seus existents “per optimitzar els recursos”. Aglutinaran tots els jutjats, que es diran unitats judicials (un jutge) i seccions judicials (tres). Desapareixen els jutges de pau i l’agost es declara mes hàbil per al funcionament dels tribunals.

El Govern rebutja la reforma de Gallardón

El departament de Justícia de la Generalitat rebutja l’avantprojecte, perquè considera que la creació dels tribunals d’instància provincials vulnera “greument” les seves competències. L’Estatut, de fet, li atorga la potestat d’establir la capitalitat dels tribunals d’instància. El Govern lamenta que es plantegi la desaparició dels jutges de pau i no es prevegi el Consell de Justícia de Catalunya ni que el Tribunal Superior de Justícia sigui l’última instància.

stats