COMPAREIXENÇA PARLAMENTÀRIA
Misc 01/08/2013

Mas s'exculpa del cas Palau i repta l'oposició a fer-lo caure

Desvia les sospites de finançament il·legal cap als extresorers de CDC

Roger Mateos
4 min
TRESORERS AMB PODER Artur Mas va dir ahir que els tresorers de CDC tenen "plens poders" sobre les finances del partit, que escapen fins i tot del seu control.

BarcelonaCop de timó argumental en l'estratègia de defensa d'Artur Mas en el cas Palau. Si fins ara, sempre que se l'interpel·lava per aquest afer, el president de la Generalitat es limitava a negar rotundament irregularitats en el finançament de CDC, en la seva compareixença d'ahir al Parlament va adduir una raó d'organització interna per blindar-se de les sospites i desviar tota possible responsabilitat cap als extresorers del partit. Mas segueix convençut que darrere dels indicis de frau contra Convergència no hi ha res en ferm, però per si de cas va aportar un matís rellevant. Malgrat haver ostentat el càrrec de secretari general de la formació nacionalista entre el 2000 i el 2012, va assegurar que l'àmbit de la tresoreria escapava del seu control efectiu. "Mai vaig intervenir en les finances del partit", va garantir.

Als anys noranta Convergència va decidir separar la direcció de les finances de la direcció política, de tal manera que el tresorer podia fer el que cregués oportú "sense consultar res a ningú". Disposava de "plens poders" i podria haver-se venut "tot el patrimoni del partit" sense haver de demanar permís; només estava obligat a retre comptes per la liquidació de l'any. Un mètode organitzatiu que Mas segueix considerant un "encert". Carles Torrent va ser el tresorer fins al 2005 -l'any de la seva mort- i Daniel Osàcar, un dels imputats pel cas, va rellevar-lo.

Mas acota responsabilitats

La dada organitzativa exposada per Mas en la comissió parlamentària d'afers institucionals pot resultar transcendent a l'hora de determinar fins on haurien d'arribar les responsabilitats en cas d'una hipotètica sentència condemnatòria contra CDC. En una interlocutòria recent, el jutge instructor quantificava en 5,1 milions d'euros l'import que CDC hauria cobrat en comissions il·legals abonades per la constructora Ferrovial -a través del Palau de la Música- per l'adjudicació d'obra pública. Els dos únics convergents esquitxats són Osàcar -que va plegar com a tresorer en veure's involucrat en el procés judicial- i l'exdiputat de CiU Jaume Camps, però segons el magistrat en aquests cobraments van participar d'altres "alts responsables del partit" que no han pogut ser identificats.

L'argument de Mas pretenia servir de tallafoc davant l'exigència de responsabilitats polítiques, però no va impedir que l'oposició s'hi abraonés i li demanés que es comprometi a plegar si la justícia acaba condemnant CDC. Maurici Lucena, del PSC, va ser un dels més insistents amb aquesta petició, que el president va titllar de "desproporcionada". Mas va voler posar de relleu que ni ell, ni cap conseller, ni cap membre de l'actual direcció de CDC han estat imputats. I va llançar un desafiament a qui vulgui aprofitar el cas Palau per fer-lo caure: "Presentin una moció de censura i guanyin-la. Jo no em comprometré a plegar". Ho va dir amb la tranquil·litat de saber que com a mínim ERC no s'hi prestaria i, per tant, la moció de censura acabaria en no res.

Trobades amb Millet

Un dels moments en què els diputats que omplien la sala de reunions van parar l'orella amb més atenció va ser quan Mas va pronunciar el nom de Fèlix Millet, l'antic responsable del Palau de la Música i principal implicat en el saqueig de la institució musical. Mas va reconèixer haver-se reunit més d'un cop amb ell, "fins i tot a Menorca", però mai per abordar qüestions financeres. Davant la remor de comentaris des dels escons de l'oposició, va recórrer a la ironia per recordar que Millet mantenia estrets llaços amb dirigents de colors polítics ben diversos. "Ara resultarà que haver-se reunit amb el senyor Millet era pecat mortal", va comentar amb to càustic. Temps enrere, va recordar, al màxim prohom del Palau de la Música "tothom li donava medalles" i fins i tot hi havia "competència entre partits" per ser els primers a proposar al Congrés subvencions públiques per a aquesta institució.

El president de la Generalitat no només va exculpar-se a ell mateix i a tota la cúpula convergent, sinó que a més d'entrada es fia "al cent per cent" dels extresorers del partit, que li han assegurat un cop i un altre que no va haver-hi "tracte de favor" cap a Ferrovial en l'adjudicació d'obres com ara la Ciutat de la Justícia o la Línia 9 del metro. Per reforçar aquesta tesi, va recordar que el jutge no ha trobat cap irregularitat en les adjudicacions: les obres van anar a parar a mans de "qui s'ho mereixia" per haver presentat la millor oferta. De moment, no té res a dir de la gestió financera a Convergència. Coneix personalment els que van ser tresorers i no en dubta. Però, lluny de posar la mà al foc per ells, va afegir gràficament: "Si demostres confiança en algú, et pots equivocar, això sempre pot passar-te a la vida". L'ecosocialista Joan Herrera li va retreure que s'escudés en els extresorers i va advertir que ell seria "coresponsable" de qualsevol mala pràctica feta al seu partit.

Compromís de tornar els diners

Davant una eventual sentència definitiva que passés dels indicis a les proves contra CDC, Mas va prometre retornar "fins a l'últim cèntim d'euro" malversat i depurar responsabilitats fins allà on determinés el jutge. Però, amb un posat seriós, dolgut pels "judicis paral·lels" que ja s'han fet, va demanar que ningú s'aventuri a condemnar CDC abans d'hora i se li respecti el seu dret a defensar-se. El cas Palau pot acabar passant-li factura i només amb una sentència que exculpi el partit s'alliberarà d'aquesta llosa.

stats