Mariano Rajoy condemna Alberto Fabra
La decisió de Montoro d'ajornar el nou finançament fins al 2015 deixa tocat el president valencià
La crítica situació econòmica del País Valencià no li ha permès a Alberto Fabra celebrar el segon aniversari com a president. D'ençà de la seva precipitada arribada al capdavant del govern el 20 de juliol del 2011, després de la dimissió de Francisco Camps, Fabra s'ha dedicat a salvar match balls per evitar que l'Estat intervingués la Generalitat Valenciana pels seus problemes econòmics i intentar, a la vegada, que l'ombra de la corrupció no l'esquitxés. Totes les seves esperances estaven dipositades en un nou sistema de finançament autonòmic per al 2014, però Rajoy ja ha dit que si de cas serà el 2015.
El menyspreu de Rajoy provoca tensions al PP valencià i evidencia la seva nul·la influència a Madrid. El president valencià haurà d'afrontar ara 2 anys d'autèntic calvari financer. Ningú al PP valencià dubta que Fabra serà el candidat el 2015, tot i que ja n'hi ha que pensen en el dia després si els populars perden el poder. Els problemes s'acumulen.
Asfíxia financera
Ofegat pel dèficit, el govern aspira a millorar el finançament
Fabra va heretar una administració endeutada com cap altra comunitat, fruit d'anys de malbaratament amb la política de grans esdeveniments de Camps i un finançament que drena recursos cap a altres parts de l'Estat. La caiguda d'ingressos per l'esclat de la bombolla immobiliària va propiciar que la Generalitat es trobés el gener del 2012 en fallida tècnica. El govern espanyol va haver de rescatar-la dos cops en no poder pagar els interessos del deute.
Per reequilibrar els comptes, Fabra va haver d'aplicar una retallada de 2.000 milions d'euros, amb baixades de sous públics i l'acomiadament de funcionaris interins. Malgrat els ajustos, la Generalitat Valenciana va tancar el 2012 amb el dèficit més alt de l'Estat, gairebé un 3,5% del PIB, fins i tot per damunt del ja preocupant 2,17% català. El fet que l'executiu central hagi imposat al País Valencià un sostre de dèficit de l'1,6% per a aquest any obliga a un ajust exorbitant. El mateix govern valencià ha admès que complir-ho serà una tasca impossible, perquè implicaria una retallada de 1.900 milions respecte a l'any passat.
Davant aquestes estretors econòmiques, Fabra s'aferrava a l'esperança d'aconseguir una millora del sistema de finançament per al 2014. Però la realitat és que Rajoy i Montoro ja han advertit que el nou sistema no s'aplicarà fins al 2015 i, a més, no hi haurà nous recursos a repartir entre les comunitats autònomes.
La rèmora de la corrupció
El nombre de parlamentaris del PP imputats s'ha desbordat
Els casos de corrupció han marcat l'agenda política de Fabra. I probablement la seguiran marcant fins a les seves primeres eleccions com a candidat a president. De fet, els comicis del 2015 podrien coincidir amb un reguitzell de declaracions davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià per part dels dirigents del PP imputats pel cas Gürtel o el cas Brugal. A més dels vuit diputats encausats en aquests processos, aviat se n'hi podrien sumar dos més. A principis de setembre el TSJ ha de decidir si és competent per investigar la branca valenciana del cas Nóos. I si no contradiu el criteri del jutge instructor del cas, José Castro, l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i Francisco Camps acabaran imputats en la causa.
Tot i haver apartat tots els membres del govern imputats, la presència d'encausats en el grup parlamentari del PP posa en dubte l'autoritat de Fabra, incapaç d'obligar-los a deixar l'escó. Qualsevol gest podria reobrir les ferides internes al partit. Quan l'exconseller Rafael Blasco va ser expulsat arran del cas Cooperació, alguns dirigents com el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, van qüestionar la severitat de la decisió de Fabra.
Mals auguris als sondejos
El PP està en caiguda lliure i podria perdre el govern
La gestió de la corrupció i els cada cop pitjors indicadors econòmics han anat desgastant el PP valencià, que per primera vegada en 18 anys veu amenaçat el seu poder al capdavant de la Generalitat Valenciana. Els populars ja no fan públics cap dels sondejos que encarreguen, com sí que feien quan els vaticinaven majories absolutes. Les enquestes publicades als mitjans anuncien un canvi de govern gràcies a una coalició entre el PSOE, Esquerra Unida i Compromís, i alerten de la important caiguda del PP, que, tot i l'entrada a les Corts Valencianes d'UPyD, no podrien seguir al poder.
La gestió de Fabra també es veu castigada als sondejos. Segons va revelar l'últim baròmetre del CIS, pel 32,5% dels valencians, la valoració del president era dolenta o molt dolenta, i només el 15,6% la considerava bona o molt bona. Però potser la dada que més ha de preocupar-li i que ha d'aconseguir capgirar d'immediat és el grau de desconeixement de la seva figura. Segons el CIS, un de cada tres valencians encara no sap qui ocupa el càrrec de president de la Generalitat, més d'un any després de la dimissió de Francisco Camps.
