CAP A LES PLEBISCITÀRIES
Misc 01/04/2015

L’acord ‘contamina’ la consulta interna d’Unió

Duran volia que les bases votessin un text inconcret, però l’acord CDC-ERC l’obliga a concretar

Oriol March
3 min
Antoni Castellà, dret, en l’últim congrés extraordinari d’Unió, que presidia Josep A. Duran i Lleida, assegut enmig dels seus afins Josep Maria Pelegrí i Toni Font.

BarcelonaUnió té cada cop més complicat abstreure’s del debat sobiranista per tirar endavant el seu propi full de ruta, que haurà de validar la militància en una consulta el 14 de juny. L’acord CDC-ERC per certificar el caràcter plebiscitari del 27 de setembre i traçar una ruta de 18 mesos cap a la independència en cas de victòria dels seus partidaris afecta directament les evolucions del debat intern democristià. “Respectem la decisió dels partits i les entitats”, es limitaven a dir dilluns al vespre els sectors oficials de la formació de Josep Antoni Duran i Lleida. “Seguirem fent el nostre camí”, afegien ahir. Malgrat això, totes les faccions donen per fet que la pressió -interna i externa- no deixarà de créixer.

L’encarregat de comandar el debat és Ramon Espadaler, secretari general i de la màxima confiança de Duran. “De moment, però, no hi ha cap paper damunt la taula”, assenyalen al comitè de govern. La idea de la direcció és tenir la proposta després de les municipals del 24 de maig i presentar-la durant dues setmanes a la militància. El text, tal com va publicar l’ARA fa quinze dies, serà una “proposta tancada”, i la direcció vol que sigui “inclusiva” per evitar la fractura. Però el caràcter plebiscitari del 27-S indica que a les eleccions s’haurà de decidir entre el sí i el no a la independència. I és en aquest sentit que el sector renovador que encapçala Antoni Castellà defensa que el partit s’ha de posicionar clarament partint de la base del 9-N.

“El que hem de dirimir és si votar Unió vol dir posicionar-se a favor del sí-sí o fer-ho a favor del sí-no”, assenyalen fonts consultades, que evoquen el debat intern previ al 9-N. En aquell moment la cúpula afí a Duran va pactar amb Castellà incorporar la independència com una de les vies assumibles a canvi de concedir llibertat de vot a la militància en la consulta. “El no ja està descartat”, insisteixen fonts del partit, tenint en compte que tots els pesos pesants d’Unió van posicionar-se a favor de dir sí a la primera pregunta del 9-N (“Vol que Catalunya sigui un Estat?”). “En la mesura que les eleccions són plebiscitàries, això vol dir que substitueixen el 9-N”, indiquen els renovadors. Espadaler en més d’una ocasió ha assenyalat que el motiu per no esgotar la legislatura -Duran n’era partidari- era “fer el referèndum que l’Estat ens ha impedit”. “I és el que diu el full de ruta”, apunten els independentistes.

Tots els sectors, però, volen deixar clar que el 14 de juny Unió no decideix sobre el full de ruta de CDC, ERC i les entitats. “Decidim què volem ser”, apunten els sectors oficials, mentre que els renovadors especifiquen que en la consulta interna es votarà què implicarà optar pels democristians el 27-S -tant si van amb CDC com si no-. “Més endavant, en tot cas, ja es decidirà si s’adopta el full de ruta amb les aportacions que siguin necessàries”, assenyalen a la direcció del partit.

El debat arriba en un moment en què Duran s’ha esforçat personalment a captar adhesions per a Construïm, un nou actor per superar el “diàleg de sords” que a parer seu existeix entre Catalunya i Espanya. El partit, oficialment, se’n desvincula, però dirigents consultats són conscients que hi ha persones d’Unió que hi estan implicades. “Respecte absolut per a qualsevol iniciativa que surti de la societat civil”, indiquen els més afins a Duran. Els renovadors observen de prop el “perill” que el líder d’Unió promogui un nou partit contrari a la independència.

CDC, amb la “independència”

La paraula independència fa anys que plana sobre Convergència. Encara que no apareixia en documents oficials, els seus dirigents cada cop la pronunciaven més. En qüestió de setmanes el partit que presideix Artur Mas i que dirigeix Josep Rull ha aprovat dos textos que incorporen sense embuts el terme independència. El primer forma part de la refundació del partit -encaminada, al marge d’esporgar la corrupció i girar full del cas Pujol, a ser inequívocs en l’eix nacional- i el segon és el document signat amb ERC i les entitats. “Era necessari donar el missatge que això va endavant i de debò”, assenyalava ahir Rull a RAC1.

“Ara li toca a Unió definir-se”, subratlla a l’ARA un alt dirigent nacionalista. Els dos partits tenen cada cop més vida pròpia a l’espera que Unió es defineixi sobre la independència -d’una manera o altra- en la consulta del 14 de juny.

stats