L’ANC amenaça amb una llista el 27-S per forçar els partits a pactar el programa

BarcelonaUltimàtum de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) als partits sobiranistes per forçar-los a pactar, abans de l’estiu, el programa i el full de ruta per després de les eleccions referendàries del 27-S. Tal com va avançar l’ARA dilluns, en la ponència marc i el full de ruta actualitzat -és la tercera actualització des que va néixer l’ANC- que ara hauran d’analitzar les bases, l’entitat amenaça de promoure una “candidatura de país” per competir de cara al 27-S si els partits que apostin per la independència política no tanquen un acord programàtic amb urgència en les pròximes setmanes que garanteixi el caràcter plebiscitari de les eleccions. L’acord, que volen en el marc de la taula de forces polítiques i socials per l’estat propi que l’entitat impulsa, hauria de passar pel compromís explícit d’obrir, ara sí, el procés que ha de culminar amb la independència tan bon punt es constitueixi el nou Parlament.

Després d’una negociació interna de més de cinc hores, un secretariat nacional de l’organització dividit i molt tensionat arribava a la una de la matinada de dijous a una solució que, si bé no deixava a ningú satisfet del tot, permetia certs equilibris que donen marge a la interpretació. La decisió també tanca temporalment un debat que continuarà candent i evita així la fractura en el pitjor moment. Els sectors més refractaris al fet que l’ANC es converteixi en actor institucional van aconseguir introduir esmenes al text inicial de la comissió política -liderada per Pere Pugès- que permetien relegar l’eventual “candidatura de país” impulsada per la societat civil a l’última de les opcions i sempre condicionada a una nova trencadissa política que posés en risc el projecte independentista. Unes condicions que, segons les fonts de l’ANC consultades per l’ARA, la fan una opció “remota”.

La clau serà qui i amb quins paràmetres avaluarà si és recomanable activar aquest pla. Cal tenir en compte que el mandat de la gran majoria de l’actual secretariat nacional caduca a l’abril, de manera que l’eventual activació d’aquesta operació en cas que les bases de l’entitat l’avalin en l’assemblea de Lleida del 12 d’abril quedarà subjecta al criteri del nou secretariat nacional que esculli l’entitat.

La ponència marc i el full de ruta actualitzat que ara entren en fase d’anàlisi de les bases de l’organització deixen clar que l’objectiu prioritari de l’Assemblea és promoure la màxima unitat “possible” entre les candidatures (en plural) sobiranistes. No és una dada menor que faci referència a “les candidatures” en plural, tenint en compte el context de tensions internes en el si de l’entitat entre els que aposten per mantenir l’ANC com un actor mobilitzador de la transversalitat ideològica de l’independentisme i els partidaris de ressuscitar, si cal ara des de l’anomenada societat civil, la llista unitària que va defensar sense èxit Artur Mas i que va enterrar el pacte per al 27-S amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

L’acord Mas-Junqueras va servir perquè el president i líder de CiU acceptés la fórmula de les candidatures diverses, que per als republicans té més potencial maximitzador de vots, a canvi que el líder d’ERC acceptés l’ajornament de la convocatòria electoral fins més enllà de l’estiu d’aquest any. L’organització independentista insisteix a fer de les eleccions municipals la primera volta del 27-S.

Els terminis de la independència

Els documents que ahir havien de rebre les assemblees territorials de l’entitat fixen que el procés fins a proclamar la independència en cas que guanyin els partits independentistes hauria de durar entre 6 i 18 mesos a partir del 27-S. Així, si l’Estat es tanca a negociar, aposten per proclamar la independència el març del 2016. Però si l’Estat s’avingués a una negociació política, la situen per al març del 2017.