DRET A DECIDIR
Misc 01/12/2013

El Govern treballa amb dos calendaris per a la consulta

Serà el 2014 si l'Estat l'autoritza; si no, obligaria a un ajornament tècnic

Marc Colomer
4 min
MAQUINÀRIA COMPLEXA
 Per a una votació homologable amb totes les garanties democràtiques és imprescindible una complexa maquinària electoral.

Barcelona¿El 2014 hi haurà consulta? És un dels interrogants de més difícil i incerta resposta per als implicats. Que n'hi hagi és la voluntat política majoritària concretada en l'acord de legislatura CiU-ERC i en els compromisos parlamentaris amb ICV-EUiA i CUP. Una altra cosa és la viabilitat tècnica. Superades les etapes de la declaració de sobirania, constituïts i en marxa el Consell Assessor per a la Transició Nacional i el Pacte pel Dret a Decidir i en ple compte enrere per pactar data, pregunta i mètode per vehicular la petició de referèndum al Congrés, el Govern mourà fitxa les pròximes tres setmanes, en un bany de realisme logístic en el procés cap a l'estat propi.

Abans d'acabar l'any, l'executiu d'Artur Mas disposarà d'un informe exhaustiu de Governació sobre la logística imprescindible per poder fer la consulta amb garanties. El document serà clau en la negociació per fixar data del referèndum. L'executiu preveu treballar amb dos calendaris, en funció de si hi ha acord amb l'Estat.

El cens i la viabilitat del calendari

Damunt la taula tindrà dos escenaris. El primer, òptim però altament improbable, preveu, si no la col·laboració del govern espanyol -cedint la capacitat de convocar referèndums-, que Madrid toleri la votació amb la llei catalana de consultes, expliquen fonts de l'executiu a l'ARA. El Govern no renuncia encara a aquesta possibilitat malgrat el bloqueig que es percep a l'altra banda de la negociació. La clau serà el cos electoral, o cens. Mas ha expressat en més d'una ocasió que aquest procés ha de ser impecable, per evitar la deslegitimació. "La consulta ha de ser impecable perquè ningú la qüestioni, de manera que el Govern ha de garantir que pot votar tothom, un sol cop i sense cap possibilitat de frau", indiquen les fonts.

Si l'Estat optés per autoritzar el referèndum i col·laborar-hi cedint el cens -en mans de l'Estat-, aquesta qüestió estaria resolta. En canvi, seria més delicat configurar un nou cos electoral amb totes les garanties sense vistiplau o tolerància de l'Estat. El padró municipal, segons les fonts consultades, és una opció arriscada, perquè hauria de comptar amb la col·laboració proactiva dels ajuntaments, també els governats pel PSC i el PP (entre els quals alguns tan grans com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Tarragona) i que s'oposen a la consulta. I el registre sanitari no és possible utilitzar-lo per una qüestió de protecció de dades. D'aquí que la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega, alertés que sense autorització de l'Estat difícilment hi hauria marge per enllestir una maquinària electoral pròpia que possibilités la consulta abans de la tardor del 2014.

Ortega basava l'afirmació en l'informe que fa mesos que elaboren experts en processos electorals del seu departament per al "disseny i la definició de les necessitats logístiques, tècniques, de seguretat i econòmiques". Així, pren cos la possibilitat d'un pacte entre partits abans de finals d'any que expressi la voluntat política de fer la consulta en la data acordada del 2014 -el 14 de setembre és la recomanada pel Consell Assessor-, però recollint també els condicionants que obligarien a un ajornament.

Tenint en compte el més que probable rebuig del Congrés a cedir la capacitat de convocar referèndums a la Generalitat, la llei catalana de consultes populars no referendàries passaria a ser l'últim refugi legal per intentar la convocatòria abans de desestimar la consulta pròpiament dita i encarar unes autonòmiques amb caràcter de plebiscit, com va apuntar Mas a principis de setembre. Els grups preveuen tenir a punt la llei el primer trimestre de l'any que ve, en paral·lel a l'eventual tramitació al Congrés de la sol·licitud de la demanda de referèndum.

Independentment de si l'Estat impugna la llei i de si el Govern vol tirar endavant només amb l'empara de la llei catalana, el text haurà de resoldre elements de gran complexitat com ara garantir que els catalans a l'exterior votin. I aquí hi entra l'estudi de sistemes de vot per internet. La dificultat no és tant per als catalans empadronats a l'estranger, que ja tenen reconegut el dret a vot, sinó per als empadronats en altres territoris d'Espanya.

Autoritat electoral pròpia

En aquest procés també serà determinant que Catalunya disposi d'una autoritat electoral pròpia. Es tracta de la Sindicatura Electoral -l'equivalent a la Junta Electoral espanyola-, que els partits perfilen al Parlament en el marc de la ponència per a una llei electoral catalana, que acumula tres dècades de retard. La Sindicatura serà l'encarregada de vetllar pel "desenvolupament correcte, la transparència i l'objectivitat" de la votació. Els partits tenen pràcticament a punt l'acord sobre la Sindicatura i la resta de l'administració electoral. Damunt la taula hi ha la possibilitat d'aprovar, d'entrada, la part de la llei sobre l'administració electoral -l'autoritat reguladora dels processos electorals que engloba la Sindicatura, les juntes "de vegueria" i de zona i les meses-, però els grups prioritzen per ara l'aprovació de tota la llei en bloc, inclòs el sistema d'elecció pròpiament dit. De fet, s'han conjurat per visualitzar les possibilitats d'acord en les pròximes setmanes.

En el procés cap a l'èxit del dret a decidir, com escrivia ahir Josep Maria Reniu, cap d'estudis de ciència política i de l'administració de la UB i membre del CATN, "la gestió estratègica del temps esdevé en política un actiu indispensable per a qualsevol governant".

stats