Publicitat
Publicitat

El Govern no aclareix el futur de la Sindicatura de Comptes

Estudiarà la proposta de l'Estat de reduir l'administració

Les propostes de reforma de les administracions públiques, que el govern de l'Estat ha fet seves i que ara pretén fer assumir a les comunitats autònomes són vistes amb bons ulls per l'Executiu balear, perquè entén que van en línia amb la reducció de l'administració autonòmica que porta a terme. Amb tot, el Govern no vol avançar esdeveniments i evita dir si aplicarà a les Illes totes les peticions que fa Madrid. Una d'elles, la que més efecte pot tenir a l'Arxipèlag, és la proposta d'eliminar les sindicatures de comptes. La portaveu i consellera d'Administracions Públiques, Núria Riera, evità dir ahir quin serà el futur del principal organisme fiscalitzador de les administracions de les Illes. Apuntà que, de moment, no se n'ha valorat l'eliminació, però també va apuntar que s'esperarà a rebre l'informe de Madrid per sospesar quines reformes plantejades es poden aplicar a la realitat de Balears i quines no.

"A dia d'avui no s'ha valorat" l'eliminació de la Sindicatura de Comptes, assegurà la portaveu, qui defensà que el Govern "ja ha reduït les estructures que exercien a Balears amb duplicitat i solapament". Riera, però, no va voler opinar sobre res més fins que l'Executiu no disposi de l'informe amb les propostes fetes per Madrid. L'informe de la Comissió per a la Reforma de les Administracions (Cora), aprovat ahir pel Consell de Ministres, suggereix una llista de 118 mesures a les administracions autonòmiques per eliminar organismes amb funcions que poden exercir-se en l'àmbit estatal, com els síndics de greuges, les agències de protecció de dades o les sindicatures de comptes. Balears, que només té Sindicatura de Comptes, estudiarà les propostes i ho decidirà conjuntament amb Madrid.

No buida l'autogovern

Si bé comunitats com Catalunya i formacions nacionalistes com MÉS han interpretat que Madrid cerca buidar de contingut l'Estat autonòmic a cop de forçar les comunitats amb el límit de dèficit, des del Govern balear no es comparteix aquesta visió. Riera defensà que les mesures "no van en contra de l'autogovern", sinó que només són per "posar ordre" en els comptes públics i "no suposen una imposició". També evità, a diferència del que fan altres comunitats, demanar a l'executiu de l'Estat que s'aprimi ell, per exemple eliminant les delegacions del Govern. Segons la portaveu, "totes les administracions són importants" i "tenen la seva funció", però la màxima del Govern és: "una competència, una administració".

Tot i que no se sap el futur de la Sindicatura, de moment el Govern acaba de fitxar un dels seus empleats. El fins ara auditor d'aquest organisme, Miquel Miralles Sastre, es converteix en director general del Tresor, Política Financera i Patrimoni, càrrec que havia quedat vacant des que l'ocupant anterior, Josep Vicent Marí, fou nomenat conseller d'Hisenda i Pressuposts en la darrera remodelació de l'Executiu.

Crítiques de MÉS i PSIB

La coalició MÉS ha deixat clar el seu rebuig a la proposta perquè entén que és "ideològica i recentralitzadora" i representa "un atac" a les comunitats i a les seves competències. El diputat Nel Martí criticà, en un comunicat, que el govern central s'excusi en el discurs de les duplicitats per recentralitzar i enfortir l'Estat, en detriment de les comunitats autònomes i els ajuntaments. El PSIB, per part seva, vigilarà la lletra petita del projecte, perquè "envaeix competències i treu garanties". En un comunicat, la portaveu dels socialistes a Balears, Pilar Costa, afirmà que "preocupa molt que, amb l'excusa de la crisi, el PP vulgui retallar garanties ciutadanes, democràtiques i de participació".