Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ: CONFLICTE A LES AULES

Excloure la comunitat educativa, el 'pecat' del TIL

Els socialistes formalitzaren ahir el recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei

Era la darrera opció, després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va desestimar la petició feta per l'STEI de plantejar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei del TIL, aprovat escasses hores després de la resolució del mateix tribunal que ordenava suspendre el calendari d'aplicació del model trilingüe. El Partit Socialista presentà ahir dematí un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra el Decret llei 5/2013 de Tractament Integrat de Llengües del Govern Bauzá, fet per "bloquejar els efectes suspensius de les interlocutòries de la Sala Contenciosa del TSJIB, d'aquell mateix dia, i per evitar així l'execució del mandat judicial de paralització cautelar", segons recull el document registrat.

El recurs signat pels senadors posa èmfasi en tres aspectes fonamentals: en primer lloc, que el decret llei ignoraria el principi de participació de la comunitat educativa, recollit per la Constitució; en segon lloc, subratllen la manca de justificació de la figura del decret llei, que necessàriament ha de regular una qüestió "d'urgència i necessitat"; finalment, es basen en el fet que no es pot aprovar una norma feta expressament per burlar una sentència.

No era una qüestió d'urgència

"No es complien els requisits per poder utilitzar un decret llei", argumentà la portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Soraya Rodríguez, que acudí a donar suport al grup de socialistes mallorquins, entre els quals el diputat Pablo Martín i els senadors Francesc Antich i Antonio Manchado, encapçalats per la secretària general del PSIB-PSOE i portaveu parlamentària, Francina Armengol, desplaçada a Madrid. "Els vertaders motius per a la utilització atropellada del decret llei eren no complir una sentència judicial", afegí Rodríguez.

Concretament, el recurs fa referència als articles 86 de la Constitució i 49 de l'Estatut d'Autonomia, que regulen la utilització de decrets llei només en casos d'urgència, excepcionalment, i mai per regular un dret fonamental. El document al·lega que el Govern Bauzá utilitzà aquesta figura jurídica per regular el dret a l'educació, un dret fonamental que no pot ser regulat per decret llei. També consideren que no existia una "situació d'extraordinària i urgent necessitat" per justificar el decret llei.

Esquivar una sentència

El decret llei TIL contravé, així mateix, els articles 24.1 i 118 de la Constitució, que estableix que en cap cas no es pot aprovar una norma amb l'objectiu de burlar una sentència judicial, segons el recurs. "El Govern va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant d'execució de les resolucions judicials" i també per infracció "del deure de complir amb les resolucions judicials", recull el text.

Finalment, l'escrit destaca la violació dels articles 27,5 de la CE i del 26 de l'Estatut, ja que consideren que "atempta contra les exigències de participació de la comunitat educativa en la programació general de l'ensenyament i limita indegudament l'autonomia dels centres educatius".

"No ha quedat més remei"

"Celeritat" i "rapidesa" per resoldre el recurs foren dues de les paraules adreçades per Armengol i Rodríguez al Tribunal, que primer de tot s'haurà de pronunciar sobre si l'accepta a tràmit, sense que això impliqui encara entrar a dictaminar sobre el fons.

El PSOE era l'únic partit capaç de jugar aquesta carta, perquè per fer-ho és condició imprescindible l'aval de 50 diputats o senadors. Amb el vistiplau de Ferraz, els senadors han permès aquesta opció. Francina Armengol parlà ahir de "responsabilitat per intentar aturar el desgavell", referint-se a la greu crisi en el sector educatiu de les Illes. Els socialistes apel·len a la manca de diàleg i de negociació política de Bauzá "ni amb la comunitat educativa"; per això "no ha quedat més remei" que recórrer al Constitucional.