Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Euskadi busca el ‘contagi’ català

Una entitat sobiranista emmirallada en l’ANC i una primera consulta popular volen activar el procés

En un clima d’il·lusió, ambient festiu i sense incidents va tenir lloc ahir a Etxarri Aranatz (Navarra) la consulta local sobre la independència d’Euskal Herria. Un poble entregat a la causa basca va acompanyar la primera votació d’aquestes característiques als territoris bascos. La consulta, organitzada per la plataforma A13, va ser un èxit i obre la porta perquè altres poblacions s’hi sumin buscant reproduir la taca d’oli que, a Catalunya, va començar el setembre del 2009 a Arenys de Munt. L’exemple del poble del Maresme el van seguir més de mig miler de municipis i va ser clau per muscular després l’Assemblea Nacional Catalana, un actor determinant per entendre el procés cap a l’estat propi. Sense el factor de distorsió d’ETA, l’independentisme basc busca ara, amb aquesta i altres iniciatives, forçar el PNB i l’esquerra abertzale a emmirallar-se en Catalunya.

Al marge de quants pobles bascos segueixin l’estela d’Etxarri, el procés català -i bàsicament el vessant social més que el partidista-és una referència constant a l’agenda basca. Així, cal esmentar la plataforma Gure Esku Dago (És a les Nostres Mans), que organitza una cadena humana que enllaçarà el 8 de juny Durango (Biscaia) amb Pamplona. Segueixen el model de la passada Diada i la Via Catalana de l’ANC, amb qui els organitzadors han establert sinergies i una sòlida relació.

Si en l’àmbit dels partits les relacions entre les dues grans famílies nacionalistes -el PNB i EH Bildu, amb l’esquerra abertzale al capdavant- segueixen sense quallar en la governabilitat o pel dret a decidir, com ha quedat palès en l’inici de la ponència parlamentària sobre l’actualització de l’autogovern, per sota les coses sí que es mouen. I l’exemple més clar és Gure Esku Dago. EH Bildu no vol mullar-se gaire i el PNB prefereix aliances amb els socialistes, però, en la línia de l’ANC, els representants de la plataforma fan pressió.

El dubte de les consultes

La celebració de consultes com la d’Etxarri no té assegurat el ressò, ja que no forma part de les prioritats estratègiques de l’esquerra abertzale per socialitzar el dret a decidir i l’aposta sobiranista, i tampoc del PNB, que controla la gran majoria d’ajuntaments. És una aposta aïllada i que té a veure molt més amb la idiosincràsia d’aquest poble de la Sakana navarresa, on la majoria parla basc i només un dels onze regidors és unionista. Però ningú s’atreveix -perquè ni abertzales ni penabistes ho frenaran- a descartar seqüeles. Que hi siguin o no dependrà, com a Arenys, d’un efecte contagi més social que polític.

Un moviment del territori

Gure Esku Dago, l’ANC basca, és el lloc de trobada dels partidaris del dret a decidir i ara per ara el gran trumfo estratègic del sobiranisme. Una plataforma en què hi ha integrades persones vinculades o pròximes al PNB i EH Bildu, a més d’altres corrents polítics, però sempre des d’un àmbit estrictament personal. Un moviment que té en l’àmbit local la seva gran raó de ser i d’aquí que recordi molt, tant en el pla ideològic com en l’organitzatiu, a l’entitat que lidera Carme Forcadell.

Aquesta dinàmica popular s’ha proposat complir el repte d’unir tota la ciutadania que està a favor del dret d’autodeterminació. Gure Esku Dago vol teixir poble a poble una forta i extensa vela per navegar junts almenys fins a l’encreuament del dret a decidir. Entre les activitats anunciades, a més d’anar consolidant les assemblees locals, destaca el desafiament organitzatiu per al 8 de juny: la cadena humana Durango-Pamplona amb un mínim de 50.000 persones per cobrir cada pam d’aquests 130 quilòmetres.

Els seus promotors consideren que cal socialitzar que “Euskal Herria és una nació, té dret a decidir el seu futur i és només als bascos a qui toca prendre aquesta decisió”. Precisament el que l’Estat no admet per a Catalunya. Al final de l’acte en què es va presentar Gure Esku Dago, una de les seves portaveus, Zelai Nikolas, va felicitar Catalunya per la “gran lliçó de cultura democràtica” i va subratllar la importància que Euskal Herria “no perdi un tren en marxa a Europa i que té la locomotora en el dret a decidir”.

L’‘euskalpatata’ de Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dubta sobre com afrontar el desafiament català. I potser se li afegirà el basc. “Ha de resoldre la patata catalana i té en camí l’ euskalpatata ”, l’advertia dimarts al debat de la consulta del 9-N el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban. Els penabistes saben que tard o d’hora hauran de seguir l’aposta sobiranista de CiU, companys de coalició a Europa.

L’advertència va aixecar certa incomoditat a Madrid, però, per ara, té poc a veure amb el camí del partit d’Andoni Ortuzar i el lehendakari Iñigo Urkullu. De fet, el PNB manté l’acord amb el PSE per portar pel camí de l’“actualització de l’autogovern” i no de la “independència” la ponència parlamentària a la qual, entre d’altres, es pretén escoltar Artur Mas i Forcadell. Caldrà veure si EH Bildu, que lidera l’oposició a la cambra basca, i la pressió del carrer alteren el rumb d’Urkullu. De moment, el seu portaveu parlamentari, Joseba Egibar, ha precisat pel que fa al procés català que li té “més respecte que enveja”.

Els veïns organitzen la consulta pel veto de la justícia a l’Ajuntament

La jornada electoral a Etxarri Aranatz va començar a les 9 amb un acte públic a la plaça del poble i un aurresku d’honor. Tot seguit es va obrir el col·legi electoral i, amb tota la solemnitat, es van desprecintar les urnes de les dues taules electorals perquè els prop de 2.000 habitants del poble majors de 16 anys poguessin exercir el seu dret de vot. La primera que va poder votar sobre la independència va ser Nati Jauregi. Després, centenars de veïns, incloent-hi el seu alcalde, Joxi Bakaikoa, d’EH Bildu, van introduir la papereta a l’urna en una votació carregada de simbolisme. Un plural planter d’observadors, entre els quals els catalans Josep Manuel Ximenis i Anna Arqué, van certificar que la consulta s’estava desenvolupant amb garanties després que a instàncies del govern de Navarra, controlat pels regionalistes de la UPN, un tribunal anul·lés l’acord del ple de l’Ajuntament que pretenia fer la consulta basant-se en la legalitat vigent i les competències municipals. Davant la impossibilitat que l’Ajuntament assumís la convocatòria, la plataforma veïnal A13 va agafar el relleu per fer possible la consulta. Molt semblant al que va passar a Arenys.