Publicitat
Publicitat

DRETS HUMANS

Espanya es blinda davant dels refugiats polítics

El nombre de peticions d'asil a Madrid arriba a un mínim històric mentre augmenta a la resta de la UE

Espanya ha batut el seu propi record en matèria d'asil. Un record que ja era preocupant a ulls de les principals organitzacions en defensa dels refugiats i que no ha fet més que agreujar-se. En els 25 anys que fa que es registren el nombre de sol·licituds, el 2012 suposa un mínim històric. L'Estat va a contracorrent de la tendència en la resta de la Unió Europea, on cada cop arriba més gent que demana protecció. És a Itàlia i a Espanya on les sol·licituds s'han reduït més. Carlos Berzosa, president de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), explica que la coincidència no és cap atzar.

"Fidels al seu paper de gendarmes de la frontera sud d'Europa, Espanya i Itàlia compleixen eficaçment amb les polítiques de contenció de fluxos migratoris a costa dels drets de les persones que necessiten protecció internacional", explica. En el cas espanyol, Berzosa es refereix específicament al blindatge de les costes a causa de la vigilància desplegada per Frontex -l'agència europea encarregada de controlar els límits de la UE- i a la "militarització" de zones frontereres, com ara les tanques desplegades a Ceuta i Melilla.

La impossibilitat d'arribar a l'Estat seria la principal raó darrere la davallada d'un 25% de les peticions d'asil respecte del 2011. No és en cap cas perquè el nombre de refugiats hagi disminuït. CEAR explica que si les sol·licituds d'asil a la UE van augmentar un 10% l'any passat és perquè ha estat un període marcat especialment per dos conflictes, el de Mali i el de Síria. La majoria de persones que fugen d'aquests països acaben refugiades als estats veïns, molts dels quals en vies de desenvolupament. L'ACNUR alerta que un 80% de la població en situació de desplaçament forçat al món està refugiada en països empobrits.

La trampa grega

Els provinents del nord d'Àfrica o del Pròxim Orient que es decideixen a perseguir el somni europeu ho tenen difícil per trobar protecció en territori espanyol o italià, de manera que acaben a l'altra gran porta del Mediterrani: Grècia. S'estima que 9 de cada 10 persones que entren irregularment a Europa ho fan a Grècia. El país amb més illes de la UE té un contorn tan porós que complica molt el control de les seves fronteres. És fàcil entrar-hi, sí, però la seva situació econòmica és tan precària que s'acaba convertint en una trampa. Té un dels nivells més baixos de concessió d'asil i protecció internacional de tota la UE, amb només un 1% d'acceptats. El 99% restant tenen tants obstacles per abandonar el país i poder provar sort en altres estats europeus que Grècia s'ha convertit, a la pràctica, en un gran centre de detenció d'estrangers.

La situació encara té un agreujant més. Un problema que ve directament de Brussel·les. Sota la llei comunitària, els demandants d'asil han de presentar la petició al primer país de la UE on posin els peus. Si allà els és denegada, no poden provar-ho en un altre estat. De manera que, especialment en el cas grec, els que aconsegueixen fugir d'un país que no concedeix asil i que viu un auge de violència xenòfoba són retornats a la trampa tan bon punt les autoritats detecten que les seves empremtes estan registrades a Grècia. No obstant, seguint la recomanació de l'ACNUR, alguns estats europeus han deixat de retornar els migrants al país hel·lè.

"Quan algú ve a la Unió Europea, no ve a Espanya, Itàlia o Grècia. Entra per allà, però ve a la Unió Europea -diu l'eurodiputat d'ICV-EUiA, Raül Romeva, crític amb l'actual sistema europeu d'asil-. Els sol·licitants són tractats com a criminals, és la idea a la base del procediment".

Un nou sistema comú d'asil

L'Eurocambra ha establert ara algunes bases per intentar millorar el sistema comunitari d'asil. Al juny va aprovar una reforma de l'actual sistema que pretén garantir que tothom tingui la mateixa oportunitat de rebre protecció, arribi a l'estat que sigui. La reforma també posa fi -sobre el paper- a les transferències de sol·licitants d'asil a estats que no puguin garantir-los una vida digna. Estipula, a més, que els treballadors de punts d'entrada fronterers, ports o aeroports tinguin una preparació específica per evitar així casos de discriminació i per garantir que s'informa les persones perseguides del seu dret de demanar protecció internacional.

Ara que el text ha abandonat l'Eurocambra és cosa dels estats aplicar-lo. Un procés llarg que pot deixar caure moltes bones intencions pel camí.