Publicitat
Publicitat

ONZE DE SETEMBRE

"Em llevo i vaig a dormir pensant en la Via Catalana"

Els voluntaris de l'ANC treballen sense descans per omplir els 778 trams de la cadena humana

L'any passat per aquestes dates tenia el genoll trencat, però les crosses no van impedir que passés tota la Diada a la plaça de Catalunya de Barcelona per contribuir a l'organització de la manifestació que va marcar un punt d'inflexió en la història del nostre país. "Estava tan aclaparada que ni tan sols em va fer mal. L'endemà ja va ser una altra cosa", explica Mar Fernández (46 anys, Premià de Dalt) mentre talla, compta i ordena fils dels quals, d'aquí onze dies, penjaran les acreditacions dels voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Aquest estiu ja està recuperada, però en comptes de fer un viatge ha decidit dedicar tot el seu temps a la Via Catalana "per ajudar el país", com els 6.000 voluntaris que per la Diada faran mans i mànigues perquè la cadena humana per la independència sigui un èxit.

"Em llevo pensant en la Diada i me'n vaig a dormir pensant en la Diada", admet la Mar, que dedica totes les hores a organitzar la cadena perquè en aquests moments no treballa. En la recta final abans de l'Onze de Setembre, la seu central de l'ANC és un formiguer de gent que treballa de sol a sol, de telèfons que treuen fum i de persones que truquen a la porta per preguntar dubtes, comprar samarretes o demanar assessorament territorial. "Està clar que sense els voluntaris tot això no seria possible", subratlla Jordi Salvador (50 anys, Viladecavalls), el coordinador administratiu de l'ANC, que està al capdavant de l'equip de sis persones assalariades que té l'entitat.

Per a ells la seva tasca és molt més que una feina: "Deixem aquí les hores que calgui per impulsar la independència". A hores d'ara asseguren que tota la logística està a punt, la major part del material necessari ja està distribuït i cada voluntari sap quina tasca haurà de desenvolupar. Salvador explica que la campanya de marxandatge que s'ha fet és en aquests moments "la més gran que hi ha hagut en la història d'Europa" i que per aquest motiu "no hi ha hagut prou tèxtil a Catalunya" per poder manufacturar aquí totes les samarretes. "No hi havia capacitat ni temps, però sí que les hem estampat, planxat i embossat a Catalunya. I les banderoles s'han fet íntegrament aquí", insisteix.

40.000 persones més a l'Ebre

Mentre la Mar segueix retallant i comptant fils d'acreditacions i el vaivé de voluntaris carregant material no cessa, l'ANC segueix bolcada contra rellotge a aconseguir la màxima ocupació dels 778 trams de la cadena. Els punts més crítics segueixen sent els de les Terres de l'Ebre. Dani Carulla, que compagina la seva feina de professor d'informàtica d'educació primària i secundària amb la tasca com a membre del secretariat de l'ANC, assegura que cada cop s'estan aconseguint més desplaçaments de gent de Barcelona cap al sud del país. Tot i això, avisa que no es pot "abaixar la guàrdia" perquè encara falten 40.000 persones per considerar plens els trams.

Andreu Porta, de Teià, és, amb 22 anys, un dels membres més joves del secretariat de l'entitat. Ha estudiat història i, mentre busca feina, intenta ampliar la flota d'autobusos cap a l'Ebre. A Catalunya hi ha mobilitzats més d'un miler d'autocars i l'ANC està intentant ampliar l'oferta contactant amb empreses de transport del País Valencià, l'Aragó i el sud de França. "Estem vivint un moment que serà estudiat als llibres d'història", diu convençut l'Andreu.

A tots els trams de la cadena hi haurà un coordinador territorial, un voluntari que ajudi a regular la bona distribució dels participants, un fotògraf i un ajudant. Moure una iniciativa de tal magnitud és tan complex que per això els voluntaris han preferit organitzar assajos a escala local. Se'n faran en total un centenar a tot el territori, que se sumen a les més de 80 cadenes de suport que s'han fet o es faran en països d'arreu del món. "Els assajos permeten detectar els problemes i llimar elements de l'organització", explica Salvador. Les anomenades "cadenetes" són també importants per empènyer la motivació ciutadana. Precisament ahir se'n van organitzar al barri de Sants de Barcelona i també a Arenys de Munt.

Aquesta petita població del Maresme viu amb especial intensitat la preparació de la pròxima Diada. En bona part perquè arran de la primera consulta popular per la independència, que van celebrar els arenyencs el 13 de setembre del 2009, se senten autors de la llavor d'aquest procés que ara empeny bona part de la ciutadania catalana. "Ens sentim molt orgullosos de pertànyer al poble que va fer la primera consulta sobiranista a Catalunya. En aquell moment érem conscients que aquell era el primer pas i que havíem de continuar fins a aconseguir la llibertat de la nostra nació", explica a l'ARA Marta Encuentra en nom dels membres de l'ANC d'Arenys de Munt.

Arenys de Munt escalfa motors

La mítica riera es va omplir ahir de catalans de totes les edats amb les mans entrellaçades que fa tres anys van participar activament en la consulta o bé que aleshores veien amb cert recel un moviment que ha anat prenent forma. De fet, hi hagi o no hi hagi finalment consulta oficial, el procés ha aconseguit mobilitzar un planter d'activistes que, en el cas de l'ANC, supera els 30.000 voluntaris per a la preparació dels actes previs i de la cadena humana de la Diada. "Sabem que el repte que afrontem és immens, per tota la logística i organització que implica. Tot i això, la il·lusió col·lectiva és la més forta de les motivacions per conquerir qualsevol fita. Som perfectament conscients que el món ens observarà i això ens emociona i a la vegada ens encoratja", afirma la Marta.

A la seu central de l'Assemblea, el mapa de Catalunya amb el traçat dels 400 quilòmetres de la Via Catalana centra les mirades de voluntaris i treballadors en infinites ocasions durant la jornada. Asseguren que no estan nerviosos, però sí que senten el "pessigolleig" a l'estómac de qui se sap partícip d'una acció que pretén repercutir, un cop més, en el rumb polític del país. "Et lleves amb aquella ansietat de pensar si anirà bé o no. Però estem fent les coses bé col·lectivament i per això penso que la cadena només pot ser un èxit", explica el coordinador administratiu de l'ANC. De fet, ni tan sols li passa pel cap que aquell dia faci mal temps.

El compte enrere ja ha començat i, quan pensa que la Diada ja s'acosta, a Mar Fernández se li posa "la pell de gallina". I després de la Via Catalana, què? "Per la Diada vull anar-me'n a dormir pensant que els polítics mouran peça i fixaran la data de la consulta", diu Dani Carulla. Per a ells, aquesta seria una bona recompensa per tota una feina de mesos que esperen que no caigui en sac foradat.