Publicitat
Publicitat

TENSIÓ INSTITUCIONAL

Xoc polític i financer per al nou curs

Aquest any la política espanyola no farà vacances, instal·lada com està en una aspra batalla sense un final a la vista

Debilitat per l'afer Bárcenas, Rajoy es veu abocat a encarar deures ajornats

A Mariano Rajoy no li agraden els titulars de premsa. Creu que simplifiquen. Tendeix a dir que, si ell dirigís un diari, en prescindiria per intentar que els lectors traguessin les seves pròpies conclusions després de llegir tota la informació. Aquest curs polític, però, de ben poc serviria aquest mètode de lectura per contrarestar la impopularitat que, segons els sondejos, pateix el seu govern. La falta de resposta a les crisis que sacsegen l'Estat -econòmica, institucional, territorial- fan preveure una rentrée complicada per al PP. La pressió perquè mogui peça creix. El cercle s'estreny. Malgrat els esforços per intentar recuperar el control de l'agenda pública -el PP fa mans i mànigues per donar per tancat l'afer Bárcenas-, aquest any la política espanyola no farà vacances, instal·lada com està en una aspra batalla sense un final a la vista.

L'economia no aixeca el cap

Brussel·les vol més reformes, tot i el cansament social pels ajustos

La Moncloa persisteix a intentar convèncer els ciutadans que la reforma laboral ha servit per evitar que es destruïssin encara més llocs de treball. L'intent, però, topa amb el fosc horitzó que dibuixa l'FMI, amb un atur per sobre del 26% fins al 2018. És a dir, passades les següents eleccions espanyoles. Amb aquest escenari, a la tardor, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, haurà d'estar més pendent que mai d'Alemanya i del dictat d'Angela Merkel si, com tot sembla indicar, guanya els comicis al seu país. La tensió entre reformes més dràstiques -com li reclama Brussel·les i una part del PP- i el cansament social per unes tisorades sense contrapartides visibles pot esdevenir políticament molt difícil de pair.

Governar contra el pessimisme

Els sondejos anuncien el declivi electoral del PP

El president espanyol afirma que, dels sondejos d'opinió, només li interessen les tendències de fons. Seguint aquesta premissa, els últims baròmetres del CIS han d'encendre totes les alarmes. L'últim, que s'acaba de fer públic, divendres, evidencia que la caiguda en intenció de vot dels populars no s'atura, els ciutadans suspenen el govern en ple i, sobretot, es posa de manifest la poca confiança dels espanyols en un futur millor. En aquest context, al setembre Rajoy haurà d'afrontar tres reptes: establir tallafocs perquè la insatisfacció no prengui dins del seu partit, en què alguns sectors ja envien senyals d'incomoditat creixent; refer el diàleg amb el PSOE, també malparat en les enquestes, si vol salvar el bipartidisme per evitar un mapa polític italianitzat, i remodelar el seu equip per recuperar iniciativa.

Inquietud per Bárcenas

Les acusacions de l'extresorer fan trontollar el futur de Rajoy

De la compareixença pel cas Bárcenas, el president espanyol en va sortir més sol: va oficialitzar la ruptura amb l'oposició i amb una part de la dreta mediàtica madrilenya. Més pressió. La seva estratègia és arriscada: va admetre errors, però no va assumir-ne responsabilitats. La premsa internacional segueix de prop la polèmica i ja comença a apuntar possibles successors. Conscient d'això, en el ple de dijous, el cap de l'executiu va optar per negar totes les acusacions que l'afecten a ell i va posar en valor la majoria absoluta del seu partit, en un intent d'apaivagar el neguit a les cancelleries europees. El missatge que llança és clar: si apareguessin noves informacions que l'impliquessin en el cobrament de sobresous en diner negre, el PP mantindria, fins i tot sense ell, l'estabilitat política.

La carpeta catalana

El PP pensa ser inflexible amb les reivindicacions catalanes

Partidari que el temps faci de sedàs, Rajoy no ha encarat el repte del dret a decidir, però ha mantingut la pressió sobre Catalunya en qüestions com el sostre de dèficit i la llengua a l'escola. A les files populars hi ha veus que li reclamen moviments -la majoria de més contundència-, conscients que la carpeta catalana comença a inquietar dins i fora. La proximitat de la Diada, de les eleccions europees del maig del 2014 i del referèndum escocès poden accelerar la pressió internacional perquè afronti el debat. La Generalitat hi confia. Per al PP, però, la sortida passa per limitar-se a negociar un nou model de finançament, mantenint-se inflexible davant dels passos que faci Artur Mas. Hisenda i el Tribunal Constitucional seran, de nou, protagonistes destacats de la topada que s'acosta.

L'ofec econòmic i l'aliança amb ERC propulsen l'agenda sobiranista de Mas

Angoixes de tresoreria, retallades per reduir el dèficit, sobresalts als jutjats... El curs polític que es tanca aquest agost no ha estat un camí de roses per a Artur Mas. Malgrat tot, el president de la Generalitat no ha vist perillar fins ara l'estabilitat política del Govern. La seva aliança amb ERC no ha patit cap sotrac remarcable, en bona mesura perquè Mas no ha aixecat el peu de l'accelerador en el camí cap a la consulta. Els cops de destral pressupostaris que l'Estat obliga a fer per als pròxims temps poden acabar forçant que els terminis del procés sobiranista s'escurcin.

Maldecaps econòmics

Nova batalla per apujar el límit de dèficit i rebre més recursos

En els pròxims mesos poden saltar espurnes en el pols financer entre la Generalitat i l'executiu de Mariano Rajoy. Hisenda ha imposat a Catalunya un sostre de dèficit de l'1,58% per al 2013. L'any passat es va tancar amb un 2,17%, de manera que l'esforç per ajustar-se al límit establert per a aquest any s'enfila fins als 3.000 milions d'euros. Per al 2014, les perspectives encara són més fosques: caldrà reduir el dèficit fins a l'1%. El Govern haurà de lliurar una nova batalla per poder rebre més recursos, aconseguir que l'Estat pagui els deutes, reformi d'una vegada el sistema de finançament i flexibilitzi el llistó de l'1% de dèficit.

Desgast polític

CiU entoma sola la tisorada social i ERC ja lidera els sondejos

En el baròmetre del juny, el Centre d'Estudis d'Opinió pronosticava una victòria d'ERC en unes hipotètiques eleccions catalanes, una prova més del constant ascens electoral dels d'Oriol Junqueras, simultani a la incessant erosió de CiU, que està entomant fins ara en solitari tot el cost polític de les retallades. Mas ha fet una crida a la calma als seus, conscient que, teòricament, encara li queden tres anys de mandat per remuntar. Però el primer test el tindrà el maig del 2014: les eleccions europees poden certificar per primer cop el sorpasso d'ERC.

Ombres de sospita

El cas Palau i el cas ITV incomoden Convergència

Mentre Mas encapçala institucionalment el procés cap a l'estat propi, la justícia manté oberts dos casos que esquitxen CDC. El jutge que investiga el cas Palau -suposades comissions il·legals pagades per la constructora Ferrovial per adjudicacions d'obra pública- ja ha tancat la instrucció i pròximament Convergència haurà d'afrontar el judici oral. El cas ITV encara segueix en fase d'instrucció. CDC té esperances que la recent desimputació d'Isidre Masalles, un ex alt càrrec del Govern, sigui el preludi d'una mesura semblant per a Oriol Pujol.

La incògnita de la consulta

L'hostilitat antisobiranista a Madrid fa preveure un xoc

De cara al nou curs polític a partir del setembre, s'albira un fort xoc institucional per la consulta. Mas ha estès la mà a Rajoy per pactar-ne les condicions, però a la Moncloa l'hostilitat cap al sobiranisme no afluixa. A la tardor el Parlament aprovarà la llei de consultes i començarà el debat sobre la pregunta i la data de la cita amb les urnes. Els assessors de Mas ja l'han advertit de les possibles reaccions: vetos, recursos, escapçament de l'autonomia, accions penals...