CDC ja enceta la campanya pel doble sí
Unió ajorna el debat i Duran assegura que té pactat amb Mas consensuar una posició conjunta a CiU
Barcelona.La tensió soterrada a CiU feia que, en els mesos previs al pacte per la data i la pregunta de la consulta, hi hagués dirigents dels dos socis que no s'atrevissin a garantir el futur de la federació a curt termini. "La qüestió no és si arribarem junts al referèndum. La qüestió és si sobrevivim a la pregunta". Eren els dies en què Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, brandava la tercera via i cridava a no situar els catalans en la cruïlla de votar exclusivament sí o no a la consulta. L'entesa presentada dijous i firmada per CDC, els democristians, ERC, ICV-EUiA i la CUP permet als dirigents de la federació dir que segueixen plegats tots els passos del procés, però l'endemà fa albirar un nou pols: els convergents faran campanya pel doble sí, i Unió considera que encara té un any per debatre internament aquesta posició.
De fet, Duran ja va advertir ahir que ha pactat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que caldrà "obrir un debat intern per decidir la posició" en la consulta. Sembla clar que a la primera pregunta -"Vol que Catalunya sigui un estat?"- no hi haurà problemes entre socis, però les espurnes arribaran quan s'hagi de debatre la segona, que pregunta explícitament sobre la independència. En públic, el debat es talla de soca-rel amb crides al consens i amb un record: "Fins ara, totes les votacions al Parlament s'han fet de manera cohesionada".
Ho va reiterar ahir el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, que va comparèixer juntament amb Lluís Corominas després de la reunió de l'executiva que va validar el pacte. Els dirigents del partit van rebre Mas amb un sonor aplaudiment per un acord que satisfà la cúpula i la militància, que des que va incloure l'estat propi al full de ruta del partit té ganes de votar sobre la independència. El faristol de la sala de premsa del partit ja lluïa la data de la consulta -9 de novembre del 2014- i un sí escrit en majúscules. "Sí a votar, sí al fet que Catalunya sigui un estat i sí al fet que sigui un estat independent", va resumir Rull. Una triple afirmació que desembocarà en una campanya que es posarà en marxa les pròximes setmanes.
El flanc intern d'Unió
Duran va comparèixer flanquejat per Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, els tres representants d'Unió al Govern. Va reivindicar el paper dels democristians en tot aquest procés de negociació i va apuntar que en cap moment havien posat "inconvenients" ni "pedres a la sabata" a l'acord. "Unió va dir sí a la primera proposta que Mas va posar sobre la taula, cap dirigent del partit ha fet una proposta pública de pregunta", va assenyalar Duran. Però en privat el líder d'Unió va insistir fins al final a tenir una pregunta "inclusiva" que no exclogués la seva opció confederal. I, de fet, els democristians es van resituar al centre del procés en els dies decisius previs a l'acord.
Malgrat aquesta posició de força que Unió va assolir en aquesta recta final, dirigents del partit asseguren que el debat va ser "inexistent" al comitè de govern, el principal òrgan executiu del partit. "La negociació l'ha portat Duran personalment amb el president", asseguren aquestes fonts. Només en algun comitè de govern -precisament un en què el líder del partit no hi era- hi ha haver algun membre de la direcció que va apuntar que es faria el "ridícul" si s'incloïa la tercera via a la consulta.
Fonts de la cúpula assenyalen que el debat "no va ser necessari" perquè "en tot moment es va confiar en el president". "Vist com ha anat tot, es pot dir que els protagonistes han estat a l'altura de les circumstàncies", assenyala un altre membre de la direcció consultat. El sector independentista del partit es proposa ara evitar que Duran "condueixi el partit al bloc del no a la segona pregunta". Consideren que Unió ha d'estar al costat d'una opció que, ara, veuen majoritària.
El març és el mes triat per CDC per celebrar una convenció nacional, comandada per Josep Lluís Cleries, que ha de traçar les parets mestres de l'estat català que desitja el partit nacionalista. Ahir es van iniciar les sessions prèvies a Bellaterra, on es van reunir centenars de quadres del partit per començar a prendre nota de les idees que presidiran el conclave. Les sectorials del partit hauran de fer propostes al llarg de les pròximes setmanes i finalment s'elaborarà un document que, després de les esmenes, servirà per establir les bases de la convenció. El lema triat és "Compromesos amb les persones", una manera de lligar l'agenda nacional i l'agenda social que té l'origen en el congrés que el partit va celebrar fa un any i mig a Reus, en què tan sols hi havia una ponència política, per no deslligar les dues qüestions. La reunió d'ahir va estar presidida per Cleries -ara portaveu de CiU al Senat-, pel secretari d'organització, Josep Rull, i per Maria Senserrich, membre de l'executiva i enquadrada a l'àmbit sectorial. Els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) també serviran per bastir l'estat català que desitja CDC.
