CRISI A LES FILES POPULARS
Misc 24/05/2013

El cas Blesa, un nou maldecap per a la cúpula del PP

Rajoy rep adhesions enfront d'Aznar però Gallardón evita mullar-se

M. Eugènia Quetglas
2 min
El cas Blesa, un nou maldecap Per a la cúpula del PP

Madrid.Els problemes s'acumulen a la planta noble de la seu del PP al carrer Génova de Madrid. Ahir es va conèixer que la comptabilitat oficial del PP reflecteix pagaments a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa per valor de més de 700.000 euros durant 12 anys. El mateix benefactor i el PP van negar la informació "categòricament", però no deixa de ser un maldecap més per a Mariano Rajoy, que ha de gestionar un nou suposat escàndol originat durant l'etapa de José María Aznar, el seu mentor, que ara qüestiona la seva línia política.

El portal Infolibreva publicar ahir que des del 1999 fins al 2006 Blesa va rebre 594.000 euros del PP per tasques d'assessorament. Després la Cadena SER va augmentar el període, del 1997 al 2008, i la suma global, 710.00 euros. El PP va admetre en un comunicat que la informació consta en la comptabilitat oficial que el Tribunal de Comptes va remetre al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga el cas Bárcenas. El que va negar el PP, però, és la xifra de diners abonats durant aquests anys. Segons el partit, només se li van abonar 9.000 euros el 1994, la resta és "un error comptable". Aquell any, argumenten, "es va crear un apunt comptable amb el seu nom i el seu corresponent número, 410.069", i a partir d'aquí, exercici rere exercici, es van anar anotant en aquella casella saldos de diversos creditors de totes les seus del PP en diferents províncies.

Si la versió del PP fos certa, demostraria un gran desgavell administratiu. En cas de no ser-ho, Blesa podria haver incorregut en una il·legalitat, perquè el 2003 es va modificar la llei de caixes per impedir que els presidents de les entitats de crèdit poguessin tenir cap remuneració externa, i Blesa va estar al capdavant de Caja Madrid del 1997 al 2010. Probablement per aquest motiu, l'antic banquer en el seu propi comunicat explicava que havia cobrat 9.000 euros "perfectament fiscalitzats i declarats".

Les alarmes al PSOE es van disparar immediatament. El socialista Rafael Hernando es preguntava "per què, en qualitat de què i a canvi de què el PP pagava a banquers". L'amistat entre Aznar i Blesa és pública. Van opositar junts, van triar el mateix destí i les seves famílies estiuejaven plegades durant anys. Malgrat que Blesa està ara en llibertat sota fiança, dimarts Aznar -en la seva polèmica entrevista televisiva- va ratificar la confiança en ell. Rajoy, almenys de cara a la galeria, segueix impassible davant aquesta nova polèmica. Ahir, des de Colòmbia, no va dedicar ni un segon als conflictes interns: "Espanya, tot i els moments de dificultat, és un exemple que l'obertura i la liberalització són una recepta d'èxit", va dir.

Gallardón defensa Aznar

A Madrid els populars donaven la polèmica amb Aznar per tancada. Suport total a l'actual direcció. Només el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón -que com a president madrileny va satisfer els desitjos d'Aznar en posar Blesa al capdavant de Caja Madrid-, va avisar que a Aznar "sempre se l'ha d'escoltar". Una visió que no comparteix el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, que fins ahir no s'havia pronunciat: "Que les coses que diu Aznar em produeixin espant no vol dir que Rajoy sigui magnífic".

stats