Bauzá posa al límit la relació del Govern amb el Consell Consultiu

Palma.La plantada del Govern al Consultiu per un dictamen que li encarregà de pressa i corrents per recórrer la Llei de costes estatal i que després avortà ha estat la gota que ha fet vessar el tassó del màxim òrgan de consulta de la Comunitat. El seu president, Rafael Perera, exadvocat del PP, ha enviat una dura carta al president José Ramón Bauzá en la qual denuncia que el Govern ha faltat al respecte al màxim òrgan consultiu de la Comunitat, li retreu que els ignori i critica que els tracti com si fossin un òrgan supeditat a l'Executiu. "Tot plegat resulta inadmissible", diu en la missiva que ha fet pública.

El malestar del Consell Consultiu amb el Govern ve d'enrere. Es fa públic quan s'evidencien les fortes pressions que reberen de l'Executiu els seus membres per canviar el dictamen que havien fet en contra de la llei de símbols, la que prohibeix penjar llaços quadribarrats a les escoles. Les pressions sortiren efecte perquè, amb una mínima modificació formal del redactat, el Consultiu el passà a considerar constitucional en 15 dies. Pel camí, l'òrgan es deixà una part important de la seva credibilitat.

Però el detonant ha estat una darrera 'jugada' del Govern. La Conselleria de Presidència, d'Antonio Gómez, li demanà d'urgència un dictamen per recórrer la Llei de costes estatal però, una hora abans que el Consultiu votàs i entregàs el dictamen, l'Executiu li féu saber que ja no calia, que havia desistit de recórrer la normativa estatal.

"Profund desgrat"

Aquest fet "ha causat un profund desgrat en tots els que integram el Consell Consultiu", diu Perera en la carta enviada a Bauzá, en la qual també admet que "les anomalies i disfuncions" que denuncia no són noves, malgrat que ell les havia intentat passar per alt. A les pressions rebudes per canviar el dictamen de la llei de símbols s'hi poden sumar també les amenaces de desnonament que ha rebut l'organisme perquè el Govern no pagava el lloguer de la seu o la proposta de l'executiu central d'eliminar l'organisme, que ja provocà una reacció aïrada de Perera.

El fet que el Govern fes cas omís de la proposta d'eliminació plantejada per Madrid fou un dels arguments esgrimits ahir per la portaveu, Núria Riera, per defensar que en consideren necessària l'existència. Riera recordà que el govern central plantejà en la seva proposta de reforma de l'administració l'eliminació d'òrgans com el Consultiu i el Govern hauria pogut tancar-lo i no ho va fer. El mateix dia, recalcà la portaveu, va ratificar "amb contundència" que no l'eliminaria.

Riera subratllà que el Govern té el major "respecte, consideració i admiració" per la tasca del Consultiu i pel seu president, Rafael Parera, militant del PP, a qui no qüestiona perquè continuï en el càrrec. "Potser hi ha hagut una falta d'entesa i ho lamentam", afirmà la també consellera d'Administracions Públiques, "però no hi ha una intenció de no tenir en compte el Consultiu ni d'emprar els seus dictàmens" que, recordà, en molts casos són preceptius, però mai no són vinculants. És a dir, que el Govern pot estar obligat a demanar-los, però no té l'obligació de tenir-los en compte. I insistí a atribuir la polèmica a un "malentès" i no a una "falta de professionalitat". A més, aprofità per retreure que la carta de Perera s'hagués donat a conèixer als mitjans de comunicació quan, segons ella, encara no l'ha llegida el president. Un president que, per cent, encara és de vacances i no presidí el Consell de Govern d'ahir al matí.

Llei de costes

Pel que fa a la Llei de costes estatal, el Govern ha desistit de les intencions inicials de dur-la als tribunals per una possible invasió de competències. Al·lega que les ambigüitats que li plantejaven dubtes es poden aclarir per la via del diàleg a l'hora de desenvolupar el desplegament reglamentari de la norma. "Hem frenat la via del recurs", reconegué la portaveu després del Consell de Govern, però afegí que l'Executiu sempre estarà a temps de dur la llei als tribunals si ho considera necessari per defensar els interessos de les Illes Balears.