Bauzá deixarà morir la llei de transparència

PalmaL’aturada en la tramitació de la futura llei de transparència, que s’ha produït aquesta setmana al Parlament, no serà només una aturada. Si no hi ha canvis transcendentals i imminents en els posicionaments dels diversos grups polítics, la llei morirà. El Govern gairebé en va certificar ahir la mort quan en condicionà l’aprovació a un consens polític que no existeix ni s’espera.

La iniciativa, impulsada pel PP de José Ramón Bauzá, permetia a alts càrrecs del Govern mantenir les seves empreses i no haver-se de desfer de les accions de negocis de la seva propietat quan contractassin amb l’administració. A més, limitava el nombre d’alts càrrecs d’un futur govern, que no podrien superar un 10% els que hi ha ara, i obligava a governar des de la “neutralitat lingüística”. Després de la polèmica causada per la seva presentació just quan es plantegen unes exigències socials de major transparència als poders públics, previsiblement no s’aprovarà.

Queden tres plens del Parlament i la llei en qüestió, per poder ser aprovada, hauria de figurar en l’ordre del dia del darrer, previst per al 24 de març. Si això no passa, si es dissol la cambra abans per convocar les eleccions autonòmiques del 24 de maig, la norma decaurà, desapareixerà i ja no es podrà tramitar després dels comicis. Quedarà vigent la legislació actual, la Llei de bon govern aprovada pel Pacte l’any 2011 i la Llei d’incompatibilitats de càrrecs públics aprovada pel PP l’any 1996, dues de les iniciatives que la proposta presentada ara pels conservadors derogava.

Un carreró sense sortida

Els populars han entrat en un carreró sense sortida. Varen permetre, amb els seus vots, que s’admetés a tràmit una proposició de llei de transparència dels socialistes, però l’endemà la canviaren de dalt a baix amb una esmena a la totalitat. Una esmena molt criticada per l’oposició, perquè suposa importants retrocessos no només respecte de la iniciativa presentada pel PSIB, sinó respecte de la legislació vigent. El pitjor, però, és que l’esmena planteja forats, importants dèficits, que el PP ha reconegut quan ha hagut de presentar onze esmenes parcials per intentar solucionar-ho. Però ni així. Alguna d’aquestes esmenes també inclou errors.

Tot plegat, a aquestes altures de tramitació i sense temps per negociar, els populars depenen de l’oposició per millorar el redactat actual. Han intentat aprofitar esmenes presentades per la resta per intentar salvar el text, però de moment no ho han aconseguit. L’esquerra, en vista que el PP els va capgirar la llei i es va embolicar tot sol, no té gens d’interès a fer-li la feina i ja no ha presentat esmenes parcials que permetin als populars aprofitar-les per salvar el seu text. El PP i el Govern condicionen ara l’aprovació d’aquesta norma al fet que es produeixi el “màxim consens” polític possible, un consens que ningú espera, i més si es té en compte com s’ha produït fins ara la tramitació parlamentària de la llei.

“Esperem que els temps permetin arribar a consensos”, advertí la portaveu de l’Executiu, Núria Riera, després de la reunió del Consell de Govern. Riera va apuntar que espera també que la llei no quedi aparcada, però no va confirmar en cap moment que s’arribi a aprovar abans que es dissolgui la cambra, tot i que només depèn del PP que això passi. En realitat, quan condicionava de manera reiterada la seva aprovació a un consens polític, la portaveu estava deixant en mans de l’oposició l’aprovació. I el cas és que tant PSIB com MÉS ja han deixat ben clar que no tenen intenció de fer-ho, perquè estan totalment en contra de la proposta impulsada pels populars. Riera també va haver de reconèixer que si no s’aprova la nova llei de transparència -una potestat que només depèn del PP-, es mantindrien vigents les lleis que aquesta norma hauria derogat, que són les de bon govern, aprovada en temps del Pacte, i la d’incompatibilitats d’alts càrrecs, aprovada en temps del PP de Cristòfol Soler.