Bárcenas esquitxa Rajoy i Aznar

MadridPrimer va ser la caixa B, fins i tot abans que el PP. Els últims informes policials i la declaració ahir de Luis Bárcenas a l’Audiència Nacional permeten fer un dibuix coincident sobre com s’han manejat les finances del PP durant més de dues dècades. Quan va néixer, el 1989, com a refundació d’Aliança Popular, el diner negre ja era part de la seva anatomia. Els secretaris generals controlaven el flux de donacions irregulars i els presidents, José María Aznar i Mariano Rajoy, ho sabien, segons Bárcenas. I no només era una maquinària forjada i dirigida des de Génova: fins a l’últim racó el PP tenia la seva pròpia caixa B per pagar campanyes.

El 1990 Bárcenas feia vuit anys que treballava al partit. Feia mesos que havia nascut el PP. Aquell any un gran escàndol colpejava el nou partit liderat per José María Aznar. El responsable de finances, Rosendo Naseiro, era detingut. El finançament irregular encara no havia arribat al PSOE. Amb Naseiro fora de joc, Bárcenas rebia un encàrrec del secretari general, Francisco Álvarez-Cascos. La caixa B que havia conegut poc abans passava a ser responsabilitat seva.

“En detenir Naseiro em donen la clau de la caixa, i hi havia 8 milions de pessetes”, va declarar ahir davant el jutge Ruz. Aquests 8 milions es van convertir en la primera anotació de Bárcenas en els manuscrits que van originar la investigació dels comptes del PP. Des de llavors tot va continuar més o menys igual. Els presidents del partit “coneixien” l’existència de la caixa B i els secretaris generals en supervisaven el funcionament. Durant tres anys Álvarez-Cascos va estendre les seves responsabilitats fins a la tresoreria. Però el veritable encarregat de la maquinària B era l’avui octogenari Álvaro Lapuerta. “Sento que el senyor Lapuerta hagi perdut la memòria, però estava al corrent de tot”, va declarar Bárcenas, segons fonts presents en l’interrogatori.

Pràctica estesa

La generositat dels empresaris creixia a mesura que s’acostaven eleccions. I no només al voltant de la seu de Madrid: “El PP portava una caixa B a totes les províncies i regions per a les eleccions”. Amb aquest procediment s’expliquen els 200.000 euros que el PP de la Rioja va demanar al partit a Madrid que li blanquegés per invertir-los en una nova seu. O els 200.000 que va lliurar al PP de Cospedal a Castella-la Manxa. D’aquest lliurament en consta un rebut firmat pel gerent de la formació local, José Ángel Cañas, que va declarar en el seu moment a Ruz que el va firmar obligat per Bárcenas, que ahir li va contestar: “Seria d’imbècil firmar un rebut per uns diners que no ha rebut”.

La caixa B donava per molt. Des de 10.000 euros en vestits perquè Rajoy lluís en campanya fins a 149.000 euros en accions de Libertad Digital, l’emissora en què va acabar Jiménez Losantos després de la seva etapa a la Cope i que va fer d’ariet de l’oposició més descarnada contra el govern de Zapatero. L’ordre, segons Bárcenas, va sortir del llavors secretari general, Ángel Acebes.

Ruz havia citat Bárcenas, entre d’altres, per les coincidències entre els apunts de les donacions en negre i els ingressos en els comptes de Suïssa. “Meres coincidències”, segons l’extresorer. La figura de Lapuerta va servir a l’extresorer per argumentar que no va poder distreure diner negre del PP i portar-lo a Suïssa. Les donacions les gestionava Lapuerta i ell assistia només a algunes reunions amb empresaris. Si hagués robat al PP, Lapuerta ho hauria sabut, va raonar.

Bárcenas va dedicar part de la seva declaració a exculpar la seva dona. Ella no sabia res. Rosalía Iglesias, que va declarar ahir a la tarda, va seguir el guió. I va deixar un encàrrec a la direcció del PP. Segons va explicar a Ruz, Mariano Rajoy i Javier Arenas van dir al matrimoni en una reunió el març del 2010 que “tot continuaria igual” per a ells.