Publicitat
Publicitat

"Als anys 70 anàvem a Londres a avortar i, Més tard, a Holanda"

La Nieves, de 64 anys, no recorda exactament si quan va avortar tenia 22 anys o 23. Vivia sola a Barcelona, combinava els estudis de química amb una feina en un laboratori i sortia des de feia un temps amb un noi. De seguida va saber que s'havia quedat embarassada. "Abans no estaven legalitzats els mètodes anticonceptius", indica. La seva parella li va demanar que es casessin i tinguessin el fill, però ella tenia altres plans. "Era jove, estava estudiant i treballant, i tenia altres inquietuds", assegura. Algú -creu que va ser un metge que treballava a l'Hospital Clínic- li va donar el número de telèfon i l'adreça d'una clínica de Londres on anaven totes les catalanes a avortar. Va demanar hora i es va anar a fer el passaport. "Vaig dormir en un hotel, em van venir a buscar a l'habitació i l'endemà ja tornava a ser a casa", comenta. Tot i no compartir la seva decisió, la seva parella la va acompanyar. Els seus pares mai ho van saber. "No me n'he penedit mai ni m'ha causat cap trauma", explica. Mesos més tard, la relació amb la parella es va acabar. Explica que ha tingut altres companys, però no fills. "Hi he pensat quan ha sortit en alguna conversa, però mai com una cosa traumàtica", admet. La Nieves, que acaba de jubilar-se, sempre ha estat vinculada a entitats feministes. Va formar part d'un grup de l'associació de veïns del barri de Sants de Barcelona que lluitava pels drets de les dones i col·laborava amb una entitat que assessorava ciutadanes que volien interrompre l'embaràs a l'estranger. "Als anys 70 tothom anava a Londres, posteriorment també a Holanda i a Avinyó", diu. Està indignada amb la reforma del PP. "Impresentable" i "retrògrada" són alguns dels adjectius que utilitza per definir-la.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF