IAQUÍ
Portada 09/04/2014

El pitjor d’uns és el millor dels altres

i
Cristina Ros
2 min

VIST DES D’UNA CERTA distància, però seguit amb tot l’interès que mereix una qüestió tan transcendent com el procés sobiranista a Catalunya, fa molt de temps que ja t’has adonat de l’actitud diametralment oposada que mantenen els uns (els catalans) i els altres (els espanyolistes). Des que Catalunya començà a reclamar el seu dret a decidir, els polítics, les assemblees ciutadanes i els mitjans de comunicació a Catalunya han donat una lliçó de civisme, una actitud mai no renyida amb la determinació. Una lliçó també de modernitat, perquè reivindicar els drets d’un poble i fer-ho d’una manera enraonada, reiteradament explicada per aquells a qui toca fer-ho, i a més fer-ho fins i tot amb una prudent voluntat educativa (per si algú no ho ha entès), és un signe de modernitat. Amb una imatge d’unitat, han signat els acords que s’havien de signar (amb qui ha volgut signar-los) i s’ha debatut fins a l’extenuació cada punt del procés fins a arribar al consens (excepte amb aquells que no han volgut ni debatre). Per contra, s’han trobat amb la porta llançada als morros, una vegada i una altra, i amb les pitjors maneres per part del partit del govern central, per part de l’oposició al Congrés i per part d’aquells que sempre senten càtedra sense voler ni escoltar, ni entendre. L’actitud dels mitjans de comunicació al servei del govern espanyol, i en certa mesura també els que estan al servei de l’oposició socialista, ha estat tan barroera que només ha fet el que era previsible, que la determinació i la fermesa dels catalans anassin creixent, al temps que creixien les adhesions. La negació d’ahir, amb les formes ofensives, no fa, si no, ratificar que el millor que tenen uns és el pitjor dels altres.

stats