Segurament alguns de vosaltres vàreu llegir ahir l'editorial del diari ARA de Catalunya, el nostre germà gran, un editorial que duia per títol 'Les Balears i el País Valencià foragiten l’anticatalanisme'. Encara que la podeu haver llegida, no em puc estar d'explicar, des de les Illes, la mirada que ens oferien des del Principat.
Aquí, a l'ARA Balears, n'hem parlat molt els darrers dos anys (els que té el nostre diari), dels problemes que estava creant l'anticatalanisme propulsat pel Govern de José Ramón Bauzá i d'una sèrie de petits grups que li són molt afins. Record que no fa gaire en aquest mateix espai escrivia de la insensatesa de crear un estat de rebuig i de menyspreu cap a les persones que es volen expressar en la seva llengua amb tota normalitat i sense que això signifiqui l'exclusió d'altres llengües. Hem dedicat més espai que ningú al conflicte educatiu, al fet que aquest tingués com a propòsit l'arraconament de la llengua catalana en la formació dels nins i dels joves, al desarrelament que això provoca i també a la escissió social a la qual temíem que podíem arribar. Hem alertat del posicionament de Ciutadans en aquesta qüestió, com a prevenció a una possible multiplicació i acarnissament de l'anticatalanisme. I també hem denunciat no poques vegades el despropòsit que va ser, per anticatalanisme, que el Govern decidís abandonar l'Institut Ramon Llull, a més de no tenir pràcticament cap relació amb el govern de la Generalitat catalana.
No és l'únic, ni molt manco, però aquest anticatalanisme ha estat un dels grans errors de la cúpula balear del PP i un dels motius que ha propiciat el rebuig d'una part molt important dels seus votants, igual que Ciutadans no arribàs ni quedàs a prop dels resultats que les enquestes els donaven.
Copii aquí els dos darrers paràgrafs de l'editorial abans esmentat del diari ARA de Catalunya:
"La conclusió és que l’anticatalanisme, que tradicionalment havia sigut una efectiva arma electoral del PP, no només no li ha servit aquesta vegada per salvar els mobles, sinó que fins i tot explica part del càstig que ha rebut. En el cas de Bauzá, el resultat és una gran victòria de la marea verda protagonitzada per la comunitat educativa contra els intents d’arraconar el català a l’escola balear.
Des del punt de vista de Catalunya, la conformació de governs afins al País Valencià i les Balears representa una magnífica ocasió per normalitzar les relacions entre els diferents territoris de llengua catalana en aspectes tan importants com el corredor mediterrani i la cooperació econòmica o l’Institut Ramon Llull. Hi ha tant de camp per córrer que el més urgent és definir una agenda compartida entre els diferents governs i començar a actuar amb celeritat per recuperar el temps perdut".
A l'ARA Balears també som dels qui creim que el que hem de fer és sumar i que, a més, podem guanyar-hi molt si sumam. No té, ni ha tingut mai gens de sentit crear un rebuig cap a la cultura i la llengua pròpies. És una actitud suïcida que no ens agrada. L'anticatalanisme és, com em deia ahir un bon amic, una patologia sense cap base científica. Però extremadament nociva, hi afegesc jo.
