Publicitat
Publicitat

Els vots emocionals de Cañete

Amb motiu de l’enèsima campanya electoral europea més transcendent de la història, ens ha visitat Miguel Arias Cañete, meitat ministre meitat candidat i, més encara, li queda presumpta compatibilitat per exercir d’empresari. Un trifenomen que s’afilià a Aliança Popular el 1982, ha estat diputat a Andalusia i eurodiputat a Brussel·les i va sobreviure la sobreingesta de boví a la qual es va sotmetre per contrarestar la crisi de les vaques boges sent ministre d’Aznar. En el seu retorn, s’ha superat amb gestes com la d’assistir a una cursa de bous mentre cremaven els parcs nacionals de Garajonay, Doñana i Cabañeros i hi havia fins a nou focs actius i dos agents morts en les tasques d’extinció. Atenia una missió superior assignada des de la Presidència: acompanyar en el toreig el Rei, es va excusar. La seva designació com a candidat respon a una renovació per osmosi inversa, una tècnica que aplicada a la política permet seleccionar d’entre els més veterans el més fresc, sobretot ha de ser molt fresc. Està tan ocupat, el bon senyor, col·leccionista a més de cotxes antics, que no li va quedar temps per tractar amb el president Bauzá les criticades prospeccions petrolíferes, que han aconseguit una cosa inaudita a Balears: unir totes les illes, sectors i partits en un rotund no. L’execució o paralització del projecte està pendent dels informes de la seva cartera, però el seu silenci d’ahir va sonar a sentència. Alguns veuen en la seva imminent sortida del ministeri una certa esperança, pel seu lligam empresarial amb el sector energètic. Arias Cañete té interessos en la petroliera Ducar, que va presidir fins que el van nomenar ministre, quan va passar el càrrec al seu cunyat.

En un acte que amb prou feines va reunir 700 persones a Bunyola, entre d’altres el seu amic Gabriel Cañellas, el candidat va prometre “els millors serveis socials del món” a l’Espanya de la recuperació que s’acosta. Ens conformaríem que en el present no hagués mort Alpha Pam. Arias Cañete va carregar contra els socialistes per immediatament demanar que es voti els grans partits davant de la “temptació dels vots emocionals” perquè això “és tirar el vot”. L’arenga denota cert nerviosisme davant del fenomen de la ruptura del bipartidisme, que alguns pronostiquen en aquests comicis guanyats històricament pels que opten per no acudir a les urnes. A França, els sondejos donen la victòria a la ultradretana Jean Marie Le Pen. Entre les fuites més temudes pel PP, destaquen UPyD i Vox. El referent d’aquest últim a Balears és Montse Amat, esposa de Jorge Campos, el líder del Cercle Balear i fallit fitxatge de José Ramón Bauzá per contrarestar UPyD. El va alimentar de la mamella pública i li va atorgar la batuta del descontrol lingüístic que avui viu l’educació perquè finalmente acabés en braços d’un altre i pitjor encara, contra ell. Salvant totes les distàncies, a Bauzá li ha passat amb Campos com als nord-americans amb Ossama Bin Laden, que el van finançar per fer fora els russos de l’Afganistan i, un cop feta la feina, es va girar contra ells. Lectura relacionada i recomanada: Els tentacles de les tenebres, “un quadern de trinxera, escrit sota la urgència d’un setge sense treva”, en paraules del seu autor, Marcell·lí Guerrero, i promogut per l’Assemblea de Docents.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF