Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El turisme genera minifeines temporals

Seguint la norma habitual, el mercat laboral s'ha reactivat lleugerament en el sector serveis per la temporada turística d'estiu, però ho ha fet amb una acusada precarització dels contractes. L'eventualitat, els sous mínims i les feines a temps parcial s'han convertit en la norma, i acaparen el gruix de les contractacions. El fort atur i la reforma laboral han propiciat un escenari que, si no és exactament nou d'aquesta temporada, sí que s'ha accentuat clarament. Al conjunt de l'Estat, segons les dades del segon trimestre de l'any, els contractes a temps parcial han suposat un 67% del total. Al marge de l'estadística, els testimonis que avui recollim al diari mostren també una picaresca contractual que no és ni de bon tros el que es necessita actualment. Aquest tipus de política laboral no fa cap bé a un sector turístic en què, massa sovint, hi ha més interès a abaratir costos laborals costi el que costi que a donar un bon servei al client a partir d'un personal format i mínimament còmode en el seu lloc de treball. Pel que sembla, seguim ancorats en el curtterminisme que ens ha portat on som ara.

És evident que, des del punt de vista d'un aturat, sobretot si és de llarga durada, sempre serà millor una feina precària que quedar-se a casa sense cap ingrés. Però és igualment obvi que per al conjunt de la salut de l'economia, i del sector turístic en concret, instal·lar-se en aquest tipus d'abusos laborals no fa cap favor a ningú: els llocs de treball mal pagats, eventuals i sistemàticament a temps parcial acostumen a anar de bracet de serveis igualment de baixa qualitat. És un peix que es mossega la cua. Així doncs, més enllà de l'evident temporalitat estival, que a la tardor pot desfer el miratge de l'ocupació, un panorama així fa témer la inconsistència de l'aparent remuntada de la contractació. I encara pitjor: fa pensar en l'enquistament d'unes pràctiques contractuals que deixen el treballador en una situació d'indefensió i que no auguren cap canvi de filosofia empresarial turística. Caldria començar a avançar cap a un model més sòlid de negoci que permeti, d'una vegada, esquivar l'estacionalitat i superar el concepte de sol i platja, que, fora de casos puntuals, encara marca massa el conjunt del sector.