En l'edició facsímil del llibre del meu avi, Salvador Cardús i Florensa (1900-1958) -un historiador autodidacte-, Terrassa durant la guerra separatista dita dels segadors, publicat per primera vegada l'any 1971, he tingut ocasió de rellegir una sucosa citació del famós don Gaspar de Guzmán i Pimentel, comte d'Olivares i duc de San Lúcar (1587-1645). Aquest personatge, conseller del jove Felip IV, el 1625 va escriure un Memorial que és tot un programa polític i alhora l'estratègia per realitzar-lo. L'estratègia, esclar, que va causar aquella guerra separatista de 1640. La citació de la qual parlo, rellegida ara, posa de manifest dues coses importants. Una, que el nacionalisme espanyol segueix sent hereu del pensament absolutista i assimilacionista amb què el comte d'Olivares entenia Espanya, sense que hagi evolucionat en el que és fonamental: l'adquisició d'una cultura democràtica i el reconeixement d'una realitat plurinacional. I l'altra, que l'estratègia proposada per Olivares -amb les distàncies degudes pel canvi d'època- no és gaire diferent de la seguida per l'actual PP i, per tant, que ens pot servir d'advertència sobre allò que passarà.
EL PUNT DE PARTIDA d'Olivares al seu Memorial és tan semblant al de la FAES, els fabricants de pensament polític del PP que lidera José María Aznar, que per fer-li justícia haurien fet bé de posar el nom del comte duc a la fundació. Segons Olivares, l'objectiu més important del monarca havia de ser que no s'acontentés sent rei de cadascun dels regnes de Portugal, d'Aragó, de València o comte de Barcelona, " sino que trabaje con consejo maduro y secreto por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia ". I per aconseguir-ho, aconsellava al rei tres camins. Els transcric en català: "El primer, senyor, que és el més difícil de seguir, però també el més segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavorís els súbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessin a viure a Castella i s'hi casessin: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, oblidin els seus orígens..." Com pot comprovar el lector, aquest consell és ben bé el precedent del conegut Puente Aéreo... "El segon mitjà seria que la vostra majestat [...] condueixi els regnes a tractar de llur reunificació per via de negociació, unint la força i l'astúcia: la força hi farà molt, però, sense que es vegi gaire, cal mostrar-la com per casualitat". És a dir, allò que ha estat el parany del model autonòmic dels darrers 30 anys o l'actual promesa federalista del PSOE. Però atenció al consell final: "La tercera via, que seria una via sense prèvia justificació, però la més eficaç, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la força militar de la qual he parlat, [...] [actuant] de forma que s'aixequés un gran tumult popular, i amb aquest pretext començar la repressió, i a fi de portar la calma i evitar que recomencin els aldarulls disposar les lleis d'aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta". No cal que digui que si Olivares parla de "tercera via", només ho fa perquè va en tercer lloc, però com dirien Les Luthiers: "¡Caramba, qué coincidencia!"
M'INTERESSA, TANMATEIX, insistir en la tercera via d'Olivares, que ara no es durà a terme per la via militar sinó a través de tumults provocats amb la imposició de lleis -com la Wert-, desprestigiant la policia catalana i altres institucions a través de tècniques de propaganda i falsos rumors. I, per tant, voldria advertir del tipus de canonades que ja es disparen i que alguns dels nostres s'empassen amb una ingenuïtat que clama al Cel.
